1,2,4,8,16,32,64………
Davant d’un títol tan estrany, el lector es preguntarà de que pot tractar aquest article. Es la combinació de la primitiva que va guanyar ahir?. Es un nou joc on hem d’endevinar com continua la sèrie?. Si el lector te paciència i llegeix tot l’article, veurà que es un símbol del canvi de model econòmic que s’està produint avui al món.
Ja fa temps que tots parlem de crisi econòmica, però segurament no ens adonem que estem parlant de tres crisi que se superposen. La primera crisi: la crisi financera. Ja coneixem les seves causes i els seus efectes i sembla que en un parell d’anys les noves caixes resultants de la revolució del FROB ja seran com els bancs i tornaran al crèdit normal. Els bancs també hauran sanejat els seus balanços. Esperem que uns i altres hauran après la lliçó.
La segona crisi, influïda per l’anterior: la crisi del consum, la construcció, la falta de competitivitat, l’atur etc. Es un crisi cíclica del sistema productiu, una més. Accentuada pel pes del sector de la construcció i pel retard en la presa de decisions del govern espanyol, però que també passarà. Durarà encara uns anys, i la població ja n’està patint les conseqüències, però passarà i el país haurà de situar el seu nivell de consum privat i de serveis públics d’acord amb la seva riquesa real. S’ha acabat la festa.
Un nou model econòmic: l’economia exponencial
Però, en ser important tot l’anterior, ho es encara més que tenim una tercera crisi: la del canvi de model econòmic i productiu. Resulta que quan superem les dues crisis anteriors, ens trobarem de cara amb una nova realitat que ha estat amagada per aquelles. Mentre nosaltres estem patint les dues crisis, la financera i la de competitivitat de l’economia, el món es troba en plena revolució: la revolució digital i del coneixement.
Està emergint un nou sistema productiu basat en unes regles i en uns valors radicalment diferents dels de la societat industrial tradicional en la que encara estem vivint. Es un procés històric semblant al de la primera i la segona revolució industrials que varen canviar el panorama econòmic, social i cultural del nostre país.
Una de les característiques d’aquesta crisi de model es la nova economia exponencial.
Avui es posen de manifest processos que podem situar dins del concepte de “economia exponencial” (Curtis Carlson 2006). Aquest concepte inclou les parts de la economia que evolucionen seguint taxes de creixement exponencial , com les computadores, les xarxes o els continguts digitals entre altres.
Un clar exemple de la nova economia exponencial l’observem en el sector de les computadores, amb l’anomenada Llei de Moore. Aquesta llei diu que la capacitat dels ordinadors es multiplica por dos cada any i mig, des dels anys 60. Gràcies a la llei de Moore avui podem tenir tots un ordinador a casa molt mes potent que els grans ordinadors dels 80 i a un preu assequible.
Amb la globalització i l’economia del coneixement tenen lloc activitats econòmiques que creixen de forma exponencial. No es fàcil entendre els mecanismes que actuen en aquestes activitats. De moment, recordarem un compte que ens il•lustra sobre el poder de las funciones exponencials.
Es la faula del Rei de Shirham. Era una vegada un rei que s’avorria i va convocar un concurs per a veure qui podia inventar un nou joc. Es presentaren molts ciutadans del regne fins que un va inventar el joc dels escacs. El rei agraït li va preguntar quin premi desitjava. El ciutadà inventor li contestà que li donés tant de blat com resultés a raó d’un gra a la primera casella, dos a la segona , quatre a la tercera , y així fins la darrera , multiplicant por dos el nombre de grans per a cada nova casella.
Es tractava doncs de doblar el nombre de grans per cada nova casella fins arribar a la número 64. Semblava una petició raonable i, fins a cert punt sorprenent. Aparentment podria haver demanat coses de més valor. Però resulta que el ciutadà inventor coneixia el poder de les funcions exponencials i el rei no. Fins que al final es van donar compte que el número 2 elevat a la potència 63, que eren els grans a col•locar només a la darrera casella eren milers de milions de grans (més de 9 trilions), molt superior a la producció de tot el regne i, probablement, de tota la terra.
Algunes versions de la llegenda acaben dient que el rei se sentí enganyat i va fer tallar el coll a l’inventor. Una cosa es jugar amb les matemàtiques i l’altra amb el poder.
Però, sigui com sigui, la faula ens ensenya que els processos exponencials de la nova economia poden arribar en pocs anys a proporcions impensables al seu inici. La seva aplicació a casos concrets ens ha de permetre conèixer millor el poder de l’economia exponencial i l’abast de la tercera crisi que representa també una gran oportunitat. La sabrem aprofitar o hi perdrem el coll?.
Miquel Barceló Roca
