El passat dia 25 de març el diari La Vanguardia publicava un article sota el títol: Barcelona guanya atractiu internacional. El mateix dia, el diari Ara, en publicava un altre amb el títol: Barcelona cau 14 llocs en dos anys al rànquing de competitivitat. Resumint: Barcelona guanya atractiu i perd competitivitat….com s’explica això? Analitzem les fonts de cada notícia.

Barcelona guanya atractiu internacional

Imatge de: journaldunet

El periodista Ramon Suñé, bon coneixedor de la ciutat de Barcelona, destacava en la primera pàgina del reportatge de la Vanguardia, que la ciutat de Barcelona té cada vegada millor imatge als ulls del món. Citava com a font l’Observatori Barcelona, un informe anual comparatiu entre grans ciutats elaborat per l’Ajuntament i la Cambra de comerç. Segons aquest informe, Barcelona continua guanyant posicions en els rànquings internacionals segons una trentena d’indicadors independents de sis àrees temàtiques diferents: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos i mercat de treball i formació.

Barcelona figuraria en el “top ten” de les ciutats més importants del món, en turisme i en reputació internacional, el valor de la marca Barcelona i l’atractiu de la ciutat. Amb una marca de gran valor, “Barcelona”, i amb un gran atractiu com a ciutat, Barcelona gaudeix d’una gran reputació internacional i figura en el “top ten” de les ciutats més importants del món en turisme .

Barcelona, però, no destaca en competitivitat global atesos els indicadors del mercat de treball ( 16% d’atur).

Segons l’estudi Guardian Cities Global Brand, la marca Barcelona es la tercera d’Europa (darrera de Londres i París) i la sisena del món ( rànquing que encapçalen Los Angeles i Nova York i on Seül ocupa la cinquena posició just davant de Barcelona). Segons l’estudi del Reputation Institute, el 2014 Barcelona ocupa la novena posició entre les ciutats que tenen millor reputació.

Segons els professionals estrangers, Barcelona és una ciutat atractiva per treballar-hi i això augmenta any rere any la presència de professionals joves d’altres països que desitgen treballar a Barcelona. Aquest es un dels actius més importants que tenim: la capacitat d’atraure talent. Una altra cosa és la capacitat que Barcelona té de “fixar” aquest talent internacional que ve a la nostra ciutat.

Sabem també que Barcelona té un gran atractiu turístic. Com  acabem de dir, Barcelona està en el “top ten” de les ciutats més importants del món en turisme, i només fa falta mirar els hotels i els carrers del centre per adonar-nos de com estan plens de turistes durant tot l’any. El turisme és un dels sectors econòmics més dinàmics de la ciutat, i un motor que  molt probablement ha aconseguit que la crisi no hagi arribat a ser més greu del que podia haver estat. Caldrà però que ens preguntem per la “capacitat de càrrega” del sistema urbà de la ciutat.

Barcelona actualment també destaca per les seves Escoles de Negocis de nivell internacional.. També destaca en producció científica – i això és nou en relació a fa tan sols uns deu anys- on l’any passat va ocupar el lloc 11 del món i el quart d’Europa.

Barcelona perd competitivitat 

El reportatge de la Vanguardia se centrava en explicar-nos el com i el per què del guany de Barcelona en atractiu internacional,  i deixava pel final informar-nos de la pèrdua de competitivitat global de Barcelona, que ha caigut  vuit llocs passant de la posició 19 a la 27 sobre un total del 40. Madrid ha caigut dues posicions passant de la posició 17 a la 19. 

Amb la mateixa font que La Vanguardia, el diari Ara destacava la pèrdua de competitivitat global de la ciutat.

El reportatge de l’Ara deia: “la ciutat de Barcelona ha perdut 14 llocs en dos anys en el rànquing de competitivitat global de les grans ciutats del món, segons l’informe 2015 de l’Observatori Barcelona que elaboren la Cambra de Comerç i l’Ajuntament. Tot i això, la ciutat millora en altres indicadors, especialment en el de perspectives de futur, ‘smart cities’ i reputació global. En el cas de la competitivitat global, Barcelona ocupa ara el lloc 27 en el rànquing, quan l’any passat ocupava el lloc 19 i l’anterior, el 13. El rànquing l’elabora des de l’any 2008 la nipona Mori Memorial Foundation amb la col·laboració de diferents ‘think tanks’ de prestigi, que comparen 40 ciutats del món. Aquest rànquing s’anomena Global Power City Index i parteix de 70 indicadors ordenats en sis categories.”

En la categoria d’economia, Barcelona cau en un any del lloc 34 (2013) al 38 (any 2014). En l’indicador d’R+D cau una posició passant del lloc 32 el 2013 al lloc 33 el 2014. On la ciutat de Barcelona rep el càstig més gran és en l’indicador de medi ambient, que el 2014 ocupa el lloc 31, quan el 2013 ocupava el lloc 19 i el 2012 havia arribat a estar en un bastant alt 12è lloc.

Algunes conclusions 

Utilitzant la mateixa font, l’Observatori Barcelona de la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Barcelona, traiem dues grans conclusions:

a)     Barcelona guanya atractiu internacional en turisme i en reputació internacional, en el valor de la marca Barcelona i en l’atractiu de la ciutat. També en escoles de negocis i en producció científica.

b)     Barcelona perd competitivitat sobretot en les categories d’economia (només tenim dues ciutats per sota), R+D (lloc 33 de 40) i mercat de treball (el nivell d’atur més alt).

Centrant-nos en la segona conclusió de la pèrdua de competitivitat de Barcelona, quan ens fixem en com Barcelona és de les darreres ciutats en R+D, se’ns fa palesa la paradoxa següent: com és possible destacar en producció científica (Catalunya produeix deu vegades més que el que ens tocaria per població i Barcelona com hem vist més amunt estava en el 2014 en el lloc 11 del món i el quart d’Europa pel que fa a aquest indicador) i alhora ser dels darrers en R+D?. La possible resposta la trobem en el fet que els centres de recerca científica de Catalunya es financen bàsicament amb fons de fora, sobretot de la Unió Europea. Com deia l’altre dia en Lluis Torné, director de l’ICFO, que això sigui així comporta que els centres finançats facin la recerca que interessa a les entitats o empreses que els aporten els recursos i que  en canvi no facin la recerca que interessa a les empreses del país.

Continuant amb l’anàlisi dels factors de competitivitat, si en R+D estem malament, en capacitat innovadora estem pitjor. Segons l’informe de la UE Innovation Scoreboard 2014 (IUS 2014) sobre innovació a la UE, Catalunya perd posicions en el rànquing de potencial innovador. Segons el mateix informe, Espanya ha empitjorat lleugerament el seu rendiment innovador de manera que en la classificació europea passa del lloc 16 al 17 entre els països ”moderadament innovadors”.

L’informe, publicat l’any passat per la Unió Europea (UE), assenyala que malgrat que Europa ha avançat en innovació i està recuperant el seu retard respecte els Estats Units i el Japó, les diferències entre els seus Estats membres segueixen sent grans. L’ informe IUS utilitza un conjunt de 25 indicadors classificats en diverses dimensions: recursos humans, sistemes d’investigació, finances i suport, patents, inversió de les empreses, emprenedoria, etc. Amb aquests indicadors es calcula un índex general que serveix per fer el rànquing entre estats membres de la UE els quals queden classificats en quatre grups. En el primer grup hi ha els estats innovadors “excel·lents” El segon grup està format pels seguidors o “followers”. Catalunya estava en aquest segon grup fins aquest darrer informe.

La UE publica un segon informe dedicat a les regions. El Regional Innovation Scoreboard 2014 només inclou dues comunitats de l’Estat espanyol -País Basc i Navarra – en el grup de “innovadors notables o followers”. Catalunya i Madrid  han perdut la seva posició capdavantera, per sobre de la mitjana europea, i ara formen part del conjunt de regions d’innovació moderada, per sota de la mitjana. Hem passat al tercer grup.

Penso que aquesta és la causa real que explica que podem guanyar atractiu, però en canvi perdem competitivitat. De l’anàlisi en profunditat de les 25 variables  de l’informe IUS 2014, n’hauria de sortir el diagnòstic ajustat a la realitat del país, que ens permeti sortir de la situació actual. Hi insistirem en propers articles. El debat es obert.

Article de Miquel Barceló