Bloc

19.Polígons industrials: algunes reflexiones.Construmat.M. Barceló, 17/5/15

En ocasió de la celebració de la Fira Construmat 2015, el dia 20 de maig es va celebrar una sessió de debat sobre els polígons industrials. A les línies que segueixen resumeixo la meva intervenció.

Introducció

Vaig començar amb una introducció que no us resultarà novedosa a molts dels que seguiu els meus articles, però que era obligada per als que no havien sentit parlar de la realitat actual dels polígons.

Credit Photo: bristol.gov.uk.

Credit Photo: bristol.gov.uk.

- El sòl industrial que avui existeix a Catalunya és un dels actius més importants, tant des del punt de vista urbanístic i immobiliari, com des d’una perspectiva patrimonial i de generació de riquesa.

- Aquest important patrimoni és en gran part resultat de la Segona Revolució Industrial que va tenir lloc durant el segle XX  i que es va caracteritzar per 3 factors clau: un model productiu basat en la producció en sèrie, un model energètic basat en el petroli i un model de mobilitat basat en l’ús de l’automòbil.

- El sistema productiu de base industrial està concentrat sobre els grans eixos de comunicació en què es localitza la major part del sistema urbà català. Destaquen els situats al llarg del corredor mediterrani, concentració que s’accentua sobretot a les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona i tendeix a desaparèixer a mesura que ens aproximem a ponent o al Pirineu, amb l’excepció de la àrea d’influència de Lleida que comunica amb el centre de la península.

Obsolescència:

a) Aproximadament un 58% dels immobles d’usos industrials -representant un 48% de la superfície- és anterior a 1978, això vol dir que estem parlant de 35 anys o més. El 10% dels immobles i el 15% de superfícies industrials són posteriors a 2002.

b) No sembla que hi hagi relació entre la dinàmica i el ritme de la producció de sostre per activitat, i l’ocupació industrial.

c) La bombolla de sòl industrial que es va produir entre el 2001 i el 2008 ha comportat el fet que actualment hi hagi un notable percentatge de desocupació i un gran buidatge dels immobles més antics.

Conclusions:

a) El model actual dels Polígons industrials (PAE) és herència del model industrial del segle XX.

b) En un nou moment històric, en ple segle XXI, en què els models productiu, energètic i de mobilitat, s’estan transformant de manera significativa, cal una reflexió en profunditat sobre el nou paper a jugar pels PAE.

c) Es planteja la necessitat de transformar els actuals PAE cap a un nou model d’Espais d’Activitat Econòmica (EAE) de naturalesa més diversa i integrada.

d) Per fer front als reptes dels PAE proposo tractar-los a dos nivells segons la situació de cada polígon:

Model A o Nous Espais d’Activitat Econòmica Industrial (NEAEI): Els polígons industrials que poden millorar sensiblement el seu nivell de serveis per convertir-se en uns EAE del segle XXI.

Ens referim a actuacions habituals per a la millora dels PAEs (Censos, Associacionisme i gestió, Promoció, Estudis estratègics, Serveis bàsics, Cooperació i xarxes, Centres de serveis, etc), Serveis d’Investigació, tecnologia i innovació (Projectes col·laboratius de R+D, entre empreses i centres de coneixement, accés a Plataformes tecnològiques, Línies pilot i capacitats avançades de pre-industrialització, Estratègia i nous models de negoci per a PIMES, Innovació i projectes de sostenibilitat i eficiència, Suport al posicionament i a la  participació en iniciatives europees, etc), Formació i talent i Smart environment (adaptació del concepte smart cities a entorns no estrictament urbans) entre altres.

Model B o Espais Urbans d’Activitat Econòmica (EUAE): Reconversió del sòl industrial obsolet en un model urbà que aporti valor afegit al seu entorn. La reconversió que proposo seguiria el model del Districte 22@ de Barcelona. Es tracta de transformar un sòl industrial urbà situat en la trama urbana en un nou model de ciutat basat en la barreja d’usos, l’activitat econòmica avançada i, en definitiva, en un nou barri de la ciutat, la nova ciutat sostenible i del coneixement. Ho desenvoluparem un altre dia.

Anàlisi comparada amb Gran Bretanya: Les enterprise zones (EZ), una visió crítica. Una de les experiències d’EAE més interessants a contemplar avui a Europa és la de les Zones d’Empreses de Gran Bretanya. La iniciativa comença per impuls del govern britànic a la dècada de 1980, amb 38 Zones designades entre 1981 i 1996.

L’any 1995 s’avaluen els resultats que es poden resumir així:

a) Es van crear uns 126.000 llocs de treball.

b) El cost marginal d’un nou lloc de treball va ser d’unes  £ 17,000 (£ 26,000 a preus corrents).

c) Es varen invertir més  £ 2 bilions de capital privat en propietats, amb un rati d’apalancament públic-privat d’aproximadament d’1 a 2,3.

L’abril de l’any 2012, i després d’una nova avaluació de les EZ portada a terme el 2011, el govern britànic va situar les EZ al centre del seu nou pla econòmic a llarg  termini; la decisió formava part d’una iniciativa dirigida a donar suport al creixement de les empreses.

Des de l’inici del nou pla a l’abril de 2012, s’han atret a les EZ més de 430 empreses. De tot plegat en van resultar unes inversions del sector privat per £ 2 bilions, la creació de serveis d’alt nivell a les empreses de les EZ, la construcció de connexions de transport, i la creació de més de 12.500 llocs de treball.

Actualment el programa es troba en ple desplegament i moltes zones estan preparades pel seu desenvolupament en els propers mesos i anys.

ALGUNES CONCLUSIONS DEL CAS BRITÀNIC PER REFLEXIONAR SOBRE ELS NOSTRES POLÍGONS INDUSTRIALS:

a) Monitoring i avaluació continuada: cal gestionar el sistema, incorporant objectius i indicadors de resultats i fent avaluacions periòdiques

b) Paper del govern català: cal que algú tingui una visió global més enllà dels interessos a curt termini de l’Incasòl.

c) Factors determinants de l’èxit: cal aprendre de les avaluacions periòdiques i cal fer les correccions necessàries per a millorar els resultats.

d) Tenir en compte l’avantatge comparatiu de les zones i invertir en les que estiguin millor situades, acabant amb les visions localistes.

e) Tenir en compte la dimensió necessària dels polígons per a poder fer una oferta consistent, amb les infraestructures necessàries, i que permeti competir a nivell internacional.

f) Cal tenir en compte en cada cas el tipus de propietat de la terra,  pública o privada.

g) Els polígons han de ser el resultat de l’estratègia de desenvolupament econòmic de territoris amplis, com a mínim comarcals.

h) Acords de promoció i màrqueting en mans d’una agència, o en mans de més d’un organisme, i que aquests estiguin involucrats en la gestió de la Zona

i) Tenir en compte el paper de les zones urbanes

j) Tenir també en compte el paper dels serveis avançats

k) Incorporar clarament un sistema d’incentius a les empreses

Article de Miquel Barceló

jonatanjumbert19.Polígons industrials: algunes reflexiones.Construmat.M. Barceló, 17/5/15

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *