Bloc

27. Coneixement al quadrat (Peter Drucker 2). Miquel Barceló, 12 juliol 2015

En l’article 11 dedicat a Peter Drucker i la revolució del coneixement, vèiem una perspectiva històrica des de la primera revolució industrial fins a l’actual revolució del coneixement, passant per la segona revolució industrial del segle XX que és quan es produeix l’explosió de la productivitat deguda a Taylor i els seus descendents.

Credit Photo: pegasuswaste.co.uk

Credit Photo: pegasuswaste.co.uk

En el citat article dèiem que el coneixement sempre ha estat important, i ens preguntàvem: per què ara el saber té més valor?.

Per explicar-ho recorrerem de nou a Peter Drucker i, en particular, a les reflexions recollides en el seu llibre The essential Drucker.

Aquest autor estimava en 2003 que per a l’any 2010, als països més avançats, solament el 10% dels treballadors es dedicaria directament a fabricar o a transportar objectes materials.

En aquestes condicions, sembla clar que la productivitat de les economies dependrà dels treballadors no manuals i de la seva capacitat per organitzar la producció i la circulació de la informació de la forma més eficient; seguint la terminologia usada per Peter Drucker, dependrà de l’ “aplicació del saber al saber”.

Els espectaculars creixements de productivitat de l’economia industrial durant el segle XX (en bona part deguts a Taylor i als seus seguidors), han permès que pel funcionament regular del sistema productiu mundial sigui suficient una mínima part de la població dedicada a la producció d’objectes, de manera similar al que havia passat en l’agricultura. Això s’ha fet afegint coneixement al treball poc qualificat.

Què fan els altres treballadors? Aportar aquest coneixement i oferir serveis al conjunt de la població.

Com serà possible seguir augmentant la productivitat en aquesta nova societat del coneixement? I la resposta no és una altra que innovant o, la qual cosa és el mateix, agregant nova saviesa a aquesta part dominant de la població que treballa amb la informació i el coneixement. O, com diu Drucker, aportant saber al saber. Podem afirmar que hem passat d’afegir coneixement a les fàbriques, a afegir coneixement al coneixement: coneixement al quadrat.

La informació i el coneixement adquireixen un valor estratègic, tant per a les persones com per a les organitzacions i per al conjunt de la societat. Així, les persones, les ciutats i els països competeixen mitjançant aquesta capacitat de generar processos de coneixement al quadrat.

No obstant això, en 2003, Peter Drucker posava de manifest que la productivitat dels treballadors del coneixement no estava creixent i fins i tot, en algunes àrees, estava decreixent. La primera explicació que Drucker va proposar per a aquesta aparent paradoxa va ser que per aconseguir augments de productivitat en el treball qualificat s’havia de procedir a la “redefinició de la tasca”. La conclusió és clara: cal redefinir els processos perquè siguin més eficients i perquè el treball qualificat tingui un alt rendiment.

En aquest sentit Drucker va proposar que per a cada tasca basada en el coneixement ens preguntéssim: “quin valor se suposa que afegeix aquesta tasca?”, i que ho féssim per centrar-nos en les tasques que afegissin més valor al procés. A més, “…per augmentar la productivitat en les tasques que requereixin coneixements, és necessari pensar a quines categories de rendiment pertany determinat treball”.

Per a cada tipus de treball el rendiment significa quantitat i qualitat en dosis diverses, de manera que en tot moment hem de conèixer, per a cada tasca, quin és el factor implicat (qualitat o qualitat) per així poder respondre en la manera que permeti augmentar el rendiment.

Per exemple: en el treball en un laboratori de recerca el rendiment està relacionat amb la qualitat. En aquest cas, per augmentar el rendiment del personal investigador, serà bó alliberar-li de tasques administratives mitjançant el suport tècnic corresponent. En canvi en el cas d’un venedor especialitzat en una gran botiga, on la qualitat i la quantitat són rellevants, per incrementar la productivitat s’hauran de tenir en compte tots dos factors.

La conclusió de Drucker és que en les tasques que requereixen coneixement és necessària una “revolució productiva” com la que va representar Taylor en la segona revolució industrial. I afegeix que en aquest escenari, l’aprenentatge continu és condició sine qua non per aconseguir rendibilitats creixents. I Drucker acaba aquesta reflexió amb una idea important: cal tenir en compte que la gent amb coneixements aprèn més quan ensenya. Crec que tots el que ens dediquem, d’una forma o una altra, a l’ensenyament hem experimentat aquest fenomen, sovint entenem millor un aspecte d’un tema complex quan intentem raonar-ho en classe.

Em pregunto si aquesta revolució productiva que reclamava Drucker ja s’està produint o si seguim esperant al nou Taylor del segle XXI propensos, com a humans que som, a quedar-nos a la zona de confort del conegut. Però hem de tenir en compte que la nova revolució té característiques diferents a les dues primeres. La revolució del coneixement ja està aquí però ens resulta difícil entendre la nova cultura i els nous valors que representa. És un canvi històric radical que segurament trigarem un temps a assimilar. 

Algunes conclusions operatives

Primera, si el coneixement és el factor clau per a la competitivitat i el benestar material dels països, les seves polítiques educatives seran la clau del seu futur. Necessitem nous models educatius basats en l’aprenentatge continu.

Segona, si les persones amb talent són les que permeten el desenvolupament econòmic i social dels països, generar, atreure i fixar talent serà la tasca fonamental de les polítiques públiques.

Tercer, per atreure i fixar talent necessitem ecosistemes innovadors on aquest talent desenvolupi la seva creativitat, com ja expliquem en els articles nombres 6 i 9.

Finalment, si l’economia es desenvolupa a escala global, la connexió amb el talent existent a nivell global requerirà de mecanismes de comunicació i d’estructures organitzatives en xarxa que segurament trencaran la lògica organitzativa de les actuals institucions públiques i privades.

 Article Miquel Barceló

jonatanjumbert27. Coneixement al quadrat (Peter Drucker 2). Miquel Barceló, 12 juliol 2015

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *