Ara fa unes setmanes, a l’article 18 dedicat a innovació i R+D analitzàvem la relació complexa entre innovació i activitats d’R+D i ens referíem a dos estudis que tracten aquest tema, deguts a la consultora Booz Allen Hamilton (http://www.boozallen.com/). Vèiem que les activitats d’R+D no son l’element fonamental de la capacitat innovadora de les empreses. Els factors que decideixen la capacitat innovadora d’una empresa es troben entre els seus components culturals i les metodologies que s’apliquen a l’organització. La forma en que les empreses gestionen la innovació.

Credit Photo: innovationmanagement.se

Posteriorment, a l’article numero 26, ampliàvem la reflexió a partir d’un informe de la consultora Doblin ( www.doblin.com ) “On Innovation Effectiveness March 2006″, en el que es destaca la  importància dels models de negoci i el factors relacionats amb el “delivery” per sobre d’altres factors com el desenvolupament de producte, que és on, per contra,  se solen dedicar més recursos.

Ara veurem diferents tipus d’innovació, en el mateix sentit anterior; sovint les innovacions no s’originen a partir de les activitats de recerca si no de les pròpies estratègies innovadores de les empreses. En el Quadre resum que segueix classifiquem les innovacions en cinc categories i en dotze tipus:

a) Innovacions de procés: distingiríem tres tipus d’innovacions de procés, les basades en la gestió de processos, les que se centren en els processos clau, i les basades en xarxes i aliances.

b) Innovacions de producte: les que centren la innovació en les prestacions del producte, les que consideren un sistema de productes relacionats, i les centrades en els serveis associats als productes.

c) Innovacions en la distribució: distingint entre canal, marca i experiència del client.

d) Innovacions relacionades amb les finances: la gestió financera por ser una font important d’innovació d’una empresa, per exemple optimitzant la gestió del circulant.

e) Innovacions en el model de negoci: per la via de la diversificació o d’un canvi radical en el model de negoci.

Per cada un dels 12 tipus d’innovació que es presenten, se’n fa una breu descripció i es posen alguns exemples. Després del quadre resum, en destacarem alguns.

Els casos de Zara, o Inditex, i Mànec corresponen al tipus d’innovació centrat en els processos clau, que consisteix a crear i agregar valor a la seva oferta mitjançant la concentració de la innovació en aquells processos crítics que afegeixen valor al client i beneficis per a l’empresa, en el sentit de la definició de Carlson. En aquest cas els processos clau són el disseny, el control de tota la cadena de valor i la logística i la distribució. L’ús intensiu de les tecnologies de la informació en aquests processos crítics, juntament amb la creativitat en el disseny serien doncs els elements clau d’aquest tipus d’innovació que ha portat a aquestes dues empreses a ser líders mundials en el seu sector.

En la categoria d’innovacions de producte, els casos d’Apple, Microsoft i IBM són suficientment coneguts quant a la seva capacitat per dissenyar una oferta clau per al client massiu a cada moment, per estructurar una plataforma de múltiples productes relacionats, i per generar valor per al client, més enllà dels productes amb un conjunt de serveis associats. Per a una major comprensió d’aquest tipus d’innovacions de producte us remeto al llibre d’Enric Barba: Innovació 100 consells per inspirar-la i gestionar-la, editorial Llibres de Capçalera, 2011.

Quant a les innovacions en la distribució són ben conegudes les estratègies de canal de distribució de Zara i de Dell, diferents però ambdues eficaces per als seus productes i mercats respectius. També és coneguda l’estratègia de marca de Nike. Què és Nike?, una marca de prestigi mundial. Finalment, què són Audi, Apple o Harley Davidson?, un objecte físic o una experiència única per al client?.  La innovació en aquests casos es centra a reforçar els sentiments -el feeling- del client quan utilitza un d’aquests productes. Alguns anuncis d’aquestes marques van en el sentit de reforçar aquest feeling aquesta experiència, atès que no et conviden a anar amb moto o amb cotxe sinó a viure una experiència única i diferent a les altres.

En la gestió financera l’empresa Dell va ser capaç de maximitzar el temps transcorregut entre el cobrament del producte i el seu subministrament, mantenint els seus avantatges comparatius quant als costos de distribució.

Finalment en la innovació en el model de negoci, durant els últims anys s’ha avançat molt en aquest aspecte (veure articles nombres 13 i 25) però destacaríem alguns clàssics. En l’estratègia de diversificació destaquem una empresa catalana del sector alimentari, Tarradellas, que al seu moment va saber innovar passant del model de negoci tradicional del sector de productes càrnics a la producció massiva de pizzes distribuïdes a través dels centres comercials, entenent una tendència social solament emergent quan van prendre la decisió d’innovar en aquest sentit. Aquesta decisió els va permetre donar un salt quantitatiu i qualitatiu dins del seu sector, reduint el risc d’una concentració excessiva en una sola família de productes.

Quant als nous models de negoci que representen un canvi radical del sector d’activitat tradicional són coneguts els casos del Cirque de Soleil, on es reinventa una activitat tradicional com el circ integrant-la amb elements propis d’altres disciplines artístiques com el teatre, la dansa i la música amb l’èxit de tots coneguts. Un altre cas és el de Ryanair i casos posteriors redefinint el sector tradicional de les companyies aèries cap a la nova tendència de les “low-cost”.

Hem vist que existeixen moltes formes d’innovar. Hem destacat fins a 12 tipus però es podrien ampliar. En Innovació, la clau és tenir la capacitat d’entendre quin és la forma més adequada d’innovar segons el sector d’activitat i les condicions de la competència.

Article de Miquel Barceló