En l’article anterior vam parlar de creativitat i innovació i ens varen referim a autors brillants com Snow, Steiner o Zweig que han tractat la creativitat des de diferents perspectives. Vam veure també la relació entre creativitat i innovació, així com el paper de les metodologies en el procés creatiu i, al final de tot això, acabàvem formulant la necessitat de gestionar la creativitat per a la innovació.

Credit Photo: greydanusdesign.com.

En aquest article ens centrarem en la creativitat individual recorrent a autors com Jonah Lehrer (Imagine, 2012) o Kevin Duncan (The Idees Book, 2014).

La naturalesa del procés creatiu

Un procés creatiu comença amb el plantejament d’un repte. Per les raons que siguin ens plantegem un problema que volem resoldre i llur solució no és òbvia ni immediata. Sobretot perquè, com no forma part de les nostres rutines diàries, el cervell ha de pensar en una nova solució que abans no s’havia plantejat. Vam començar a pensar-hi però la solució no arriba; llavors no sabem què fer i ens sentim frustrats. Sembla que per parlar de procés creatiu necessitem un cert sentiment de frustració com starter del procés.

El podem descriure així. Quan hem arribat al límit del pensament racional i deliberat en pos de darrere la recerca d’una solució pels camins cerebrals habituals, quan ens frustrem però al mateix temps ens rendim a l’evidència que no servirà de res seguir per aquí, el cervell entra en el procés creatiu i es produeix el que Zweig deia “l’acte diví de la creació”.

Tot d’una, com un llamp que ens il·lumina, veiem clarament la resposta al problema que tant ens havia preocupat. Què ha passat? Què passa al nostre cervell en aquests moments de creació ?. I el més important, com podem afavorir l’aparició d’aquesta llum creativa ?.

Sembla que segons les més recents investigacions en el camp de les neurociències, la resposta estaria en el paper diferent que juguen els dos hemisferis dret i esquerre i, més concretament, en el paper que l’hemisferi dret juga durant l’acte creatiu.

La funció de l’hemisferi dret seria la de trobar les connexions entre coses aparentment inconnexes, que és precisament el que està a la base de la creativitat, a la base de la creació d’alguna cosa nova.

Mark Beeman, neurocientífic dedicat a entendre el funcionament del cervell, ho expressava així: “El món és tan complex que el cervell ha de processar de dues maneres diferents al mateix temps. Cal veure el bosc i els arbres. L’hemisferi dret és, dels dos hemisferis cerebrals, el que ens ajuda a veure el bosc “.

L’hemisferi esquerre és efectiu en l’aplicació de les solucions conegudes, però quan es tracta d’una situació novedosa, i per això desconeguda, és només l’hemisferi dret el que pot trobar una solució a partir de crear connexions fins a la data no explorades.

El sentiment de frustració que sentim davant la impossibilitat de resoldre el problema o d’aconseguir el repte que ens hem proposat, ha de ser el senyal que ens porti a rendirnos a la necessitat de deixar anar el control de l’hemisferi esquerre juntament amb les seves explicacions racionals i predictibles. Es tracta de que acceptem la necessitat d’explorar el problema o el repte des d’altres perspectives; fent-ho, passa que l’hemisferi esquerre passa el control a l’hemisferi dret i, juntament amb ell, al seu poder de connectar la informació en maneres diferents als acostumats.

Llavors comença l’acte creatiu. I uns pocs milisegons abans de la nova connexió, que sentim com il·luminació, els científics han detectat una punta d’ones gamma, que és la freqüència elèctrica més alta que genera el cervell.

Aquesta és la resposta que ens ve de la investigació científica i, si realment és així, ens interessarà conèixer en quines condicions podem afavorir aquestes emissions d’ones gamma per així ser capaços d’afavorir la connexió creativa o acte creatiu. Veurem alguns casos per extreure unes primeres conclusions.

Condicions i casos de creativitat

Si l’acció creativa de l’hemisferi dret s’activa quan ens oblidem del problema, serà interessant conèixer de quines maneres podem desconnectar del problema, és a dir de l’hemisferi esquerre, perquè així prengui el comandament l’hemisferi dret.

Pel que sembla, empreses com 3M aconsegueixen la desconnexió de l’hemisferi esquerre i la connexió amb el dret, encoratjant als seus treballadors a dedicar un percentatge del seu temps a altres activitats no planificades i aparentment improductives. 3M ho anomena la seva política d’atenció flexible. Consisteix en que el seu personal investigador dediqui el 15% de la seva jornada laboral a pensar i desenvolupar noves idees especulatives per boges que semblin, compartint-les amb els seus col·legues.

3M és una de les empreses més innovadores del món, actualment comercialitza més de 55.000 productes diferents, destina més del 8% dels seus ingressos bruts a recerca i els productes de menys de cinc anys d’antiguitat representen el 30% dels seus ingressos bruts.

Una altra empresa que utilitza aquestes tècniques d’activació de l’acte creatiu és Google amb el seu programa “Innovative time off” que dedica el temps del seu personal segons la regla 70/20/10. Aquesta coneguda regla consisteix en què el personal d’aquesta empresa dedica el 70% del seu temps als projectes propis de la unitat o departament del qual forma part, el 20% el dedica a activitats en col·laboració amb persones d’altres unitats, i el 10 % restant el dedica a activitats creatives de pròpia elecció sense relació amb el seu treball habitual. S’estima que almenys el 50% dels nous productes de Google s’han iniciat a partir d’especulacions nascudes en el marc d’aquest programa.

A més de tot el que s’ha dit pel que fa al paper de l’hemisferi dret en l’acte creatiu, també s’ha descobert que els moments d’alegria i de felicitat poden portar a augments espectaculars de la creativitat. Les empreses, doncs, són les primeres interessades en que els seus empleats siguin feliços i estiguin contents. En quant al moment del dia més propici per a aquests estats mentals sembla que és a primera hora. A vegades corrent a primera hora o mentre un es dutxa és quan arriben les millores idees. Us asseguro que en el meu cas és així i que, sovint, quan arribo a casa després de córrer una estona, em veig obligat a apuntar ràpidament algunes de les idees generades durant la carrera perquè no se m’oblidin.

En canvi, sembla que una excessiva atenció en un problema i un estat de tensió mental, bloquegen les connexions creatives que ens portarien a trobar solucions o a una idea creativa. L’ús d’estimulants com la cafeïna o algunes pastilles, ens mantenen en suspens però en realitat poden inhibir les idees creatives.

Lehrer afirma que: “de tant en tant, centrar l’atenció pot portar-nos a fracassar i fer que ens fixem en les respostes equivocades. Només descobreixes la resposta si et relaxes i distreus. L’epifania només arriba quan has deixat de buscar la resposta “.

Aquestes visions obertura d’altres idees o solucions a problemes que ens preocupen, provenen de connexions entre pensaments o informacions aparentment inconnexes. Inventem noves formes o noves idees combinant formes i idees que s’havien emmagatzemat en el nostre cervell com informacions separades, independents. En connectar-les sorgeix el raig de llum creatiu.

Algunes conclusions per afavorir la creativitat i la innovació

Proposar algunes conclusions per aconseguir generar idees creatives per a la gestió de la innovació en les empreses:

En primer lloc, pensar si en la nostra empresa podríem aplicar models de gestió del temps com hem vist per al cas de 3M o de Google. No sempre serà possible, per múltiples raons, però podem fer petits assajos en el nostre àmbit de decisió. Per exemple, programant periòdicament en la nostra unitat o departament, sessions de treball per grups aplicant tècniques de creativitat basades en algunes de les múltiples tècniques existents per generar idees. O encarregar a un equip pluridisciplinar que dediqui el 10% del seu temps a desenvolupar coneixement sobre un tema aparentment diferent al del negoci, per exemple el procés d’envelliment; per després intentar trobar una connexió entre aquest nou coneixement i el del negoci. Una cosa així com: ¿quina connexió puc trobar entre els mètodes aplicats per frenar l’envelliment i els mètodes que utilitzem en l’empresa per mantenir la maquinària a punt?

En segon lloc, com podem traslladar aquestes experiències al conjunt de l’empresa ?, atès que la creativitat sorgeix de les interaccions horitzontals aparentment inconnexes. És probable que quan interactuïn un enginyer de planta i un desenvolupament es produeixin connexions que portin a la idea creativa que després haurà de desenvolupar. També podria ser una bona idea que els enginyers vagin passant periòdicament, cada n anys, d’una divisió a una altra de manera que s’afavoreixin aquestes interaccions, tal com fan empreses innovadores com 3M.

Finalment, proposo aplicar un dels “50 ways to generate idees more effectively” que proposa Kevin Duncan en el llibre esmentat al principi. Concretament la número 26 que anomena: “The Unconcealing” que podríem traduir com destapar el que està amagat. Es basa en les idees de Lehrer que hem vist, sobre que la idea ens ve quan deixem de pensar en el problema.

L’exercici pràctic consistiria en treballar intensament un problema mitjançant les tècniques habituals de manera que si no trobem la solució, el separem i ho ignorem per un temps. L’autor recomana que durant aquest temps cada membre del grup intenti aconseguir estats de somni (corrent, la dutxa, etc. Aquí la imaginació personal pot ser infinita) com a manera de crear un estat propici a la producció de la connexió. Seguidament el grup es torna a reunir repassant idees que han pogut arribar durant el període de repòs i oblit del problema.

Molta sort !!

Article de Miquel Barceló