Bloc

35. Les ciutats creatives. Miquel Barceló, 6 setembre 2015

En l’article anterior hem vist que les ciutats juguen un paper protagonista en la globalització, que les ciutats competeixen a nivell global i que un factor fonamental d’aquesta capacitat competitiva és la capacitat d’atreure i fixar talent de tot el món. També ens hem referit a l’emergència de nous models de ciutat que hem anomenat ciutat compacta, sostenible i del coneixement per contraposició a la ciutat industrial tradicional que és difusa, no sostenible i no competitiva en la nova economia.

Credit Photo: www.esenciayespacio.blogspot.com.es

Credit Photo: www.esenciayespacio.blogspot.com.es

En el present article parlarem de com s’articulen les ciutats creatives acudint a teories de la complexitat i dels comportaments individuals en sistemes complexos com són les ciutats. Veurem que el tot pot ser més que la suma de les parts. Que el comportament de les persones en sistemes complexos com les ciutats actuals, respon a pautes individuals però que el conjunt crea un coreografia superior. De la mateixa manera a com observant una manada d’ocells cada un vola al seu aire però el conjunt representa un tot harmònic que es mou mitjançant unes pautes pròpies del conjunt.

Sistemes complexos o el tot superior a la suma de les parts

Diversos autors com el divulgador de la ciència Philip Ball han estudiat algunes pautes o lleis de la naturalesa i les han comparat amb el comportament humà. Des de les colònies bacterianes, el cas de la floridura del llim o el moviment de ramats d’ocells, semblen respondre a pautes o models geomètrics d’una varietat i riquesa pròpia del disseny d’un artista. A partir d’aquests exemples de la natura ens preguntem si les persones no seguim a vegades pautes de conducta similars, pautes complexes sense que siguin dirigides per cap pla superior.

Cap dels ocells del ramat té un pla preconcebut de la trajectòria que seguiran, però no obstant això el moviment del conjunt sembla seguir un pla dirigit per algú amb una visió del conjunt. Cada ocell actua a partir del seu “percepció local del món”, respon ràpidament al que fan els seus veïns de vol i el conjunt té sentit com a tal. ¿Passa el mateix en les ciutats com a conjunt humà que segueix unes pautes globals a partir de la percepció local de cada ciutadà?. Quina és la lògica d’aquest sistema complex que anomenem ciutat ?. Sembla que una de les seves propietats és que el tot és superior a la suma de les parts. El conjunt ciutat representa alguna cosa superior a la suma dels seus ciutadans.

La ciutat és bàsicament un espai d’interacció i el conjunt d’interaccions generen influències externes que modifiquen la conducta. De la mateixa manera que un au modifica el seu vol per interacció amb el seu entorn proper, així un ciutadà es veu influït per l’entorn urbà on interacciona amb altres persones. La forma i l’organització de l’espai urbà de determinar les interaccions i condicionarà el comportament.

Les pautes de conducta de cada persona seran similars en un o altre espai, no obstant, com en les manades d’ocells, emergiran nous comportaments col·lectius resultat de la interacció entre els individus. Al seu torn, aquests nous comportaments col·lectius podran generar una explosió de creativitat de tot el conjunt.

El llenguatge de l’espai, espai i ecosistemes innovadors 

Ens preguntem sobre la possibilitat de projectar els espais urbans i arquitectònics de manera que actuïn com a entorns propicis a la interacció humana facilitant la creativitat del conjunt barri o ciutat. ¿Els actuals planejaments urbans i el disseny d’espais respon a aquest requeriment o més aviat seguim pautes pròpies de la societat industrial anterior?.

El cas del disseny de la Tate Gallery de Londres i els estudis de Michael Batty de l’University College, demostren que la trajectòria que segueixen les persones en un museu depèn de l’estructura i disposició de les sales i no del contingut de les mateixes o del tipus d’art que prefereixen. L’espai determina el seu ús i no el contingut. Existeix doncs una lògica en la forma en què les persones ens relacionem amb l’espai i circulem per ell. Si la capacitat creativa i la innovació d’un col·lectiu depenen de les interaccions d’aquest, la morfologia d’aquests espais, a nivell urbanístic i arquitectònic serà fonamental per determinar el potencial innovador d’una ciutat i d’un conjunt humà. Es tractarà d’esbrinar les regles, el llenguatge d’aquests espais per fomentar la creativitat i la innovació.

Les actuals comunitats urbanes de ciutats europees van ser dissenyades majoritàriament a l’època industrial, on les jerarquies socials i el sistema productiu imperant de caràcter jeràrquic eren piramidals i unidireccionals de dalt a baix, dificultant les activitats col·lectives i fomentant la passivitat de les persones davant la autoritat. En general, els actuals blocs d’habitatges limiten la freqüència de les trobades i per tant la interacció de les persones.

En canvi, la societat del coneixement hem vist que requereix de la interacció de les persones. S’han de dissenyar per tant, espais que augmentin la freqüència d’aquestes trobades i facilitin l’intercanvi d’idees a compartir i els projectes a desenvolupar. La societat del coneixement requereix d’un urbanisme i d’una arquitectura (també de la gestió dels espais) diametralment oposada a la de les societats industrials.

Els ecosistemes innovadors que vam veure en els articles 6 i 9 tindran el seu desenvolupament natural en ciutats planificades amb un nou concepte d’urbanisme, a on la ciutat que vam veure en l’article anterior tindrà el seu desenvolupament natural. Al seu torn, el disseny arquitectònic s’ha d’adaptar als requeriments de la nova societat eliminant jerarquies i facilitant la trobada de tots amb tots. Finalment, les organitzacions hauran de gestionar aquests espais per multiplicar la freqüència d’aquestes trobades.

Un exemple d’aquest nou urbanisme el tenim al districte 22@ de Barcelona (veure article 21), basat en la ciutat compacta i en la barreja d’usos propis de la nova ciutat del coneixement. Si ens centrem en el Parc Barcelona Media dins el 22@, o en el bloc limitat per l’Avinguda Diagonal i els carrers Roc Boronat, Llacuna i Tànger, veiem que en un sol bloc d’uns 60.000 m2 de superfície conviuen centres de formació universitària, centres de recerca i transferència, empreses grans, mitjanes i petites del sector media, serveis de producció audiovisual, incubadores i altres serveis avançats configurant el nucli dur d’un clúster del sector Media. Tot això envoltat d’una àmplia oferta pública i privada d’habitatges i d’espais públics i serveis que faciliten la trobada d’aquesta comunitat. Una altra cosa és, que la gestió d’aquests espais no aprofiti tot el potencial que una bona interacció dels milers de persones que es mouen diàriament per aquesta zona urbana podria permetre, si es donessin les condicions apropiades de governança del mateix.

Algunes conclusions sobre com dissenyar espais innovadors en ciutats creatives. A partir d’aquestes reflexions sobre espai urbà i ciutats creatives, ens podem preguntar sobre quins són els espais d’activitat econòmica propis de la societat del segle XXI. Hem vist que el segle XX produïa els polígons industrials com els espais naturals on es desenvolupava l’activitat industrial, motor del conjunt de l’economia de països i ciutats. Quins seran els espais naturals propis de la ciutat del coneixement ?

El segle XXI és el del coneixement de les persones creatives. Sabem que la “classe creativa” es situa en ciutats que reuneixen determinades condicions d’entorn; també hem vist que els ecosistemes innovadors urbans facilitaven la creació d’aquests entorns urbans i el desenvolupament de l’economia basada en el coneixement.

Cal desenvolupar un nou model d’urbanisme que facilita la creació d’aquests entorns. Al seu torn l’arquitectura i el desenvolupament d’infraestructures i serveis han d’anar en la mateixa direcció. Cal desenvolupar una nova lògica de l’espai urbà que afavoreixi la creativitat i la innovació. Crec que estem lluny de que l’urbanisme i l’arquitectura tradicionals hagin assumit aquest canvi històric fonamental, entre altres raons per la compartimentació i la segregació de les diferents disciplines professionals i del coneixement. Cal integrar les visions, pensar en sistema i desenvolupar models que integrin diferents àmbits del coneixement.

Barcelona atrau talent, és una ciutat relativament compacta, però no ha organitzat els seus espais públics i privats pensant en la creativitat i la innovació. Un exemple, avui a Barcelona proliferen els espais de coworking com un nou fenomen d’espais creatius, No obstant això, hem d’avançar en la forma d’organitzar aquests nous espais. Com poden avançar en aquest sentit els actuals coworking ?, es podria pensar en un sistema o xarxa de coworkings? ¿S’haurien de crear nodes de comunicació i serveis per al conjunt d’aquests espais ?. En el proper article ens referirem al disseny d’espais innovadors.

Article de Miquel Barceló

Miquel Barceló35. Les ciutats creatives. Miquel Barceló, 6 setembre 2015

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *