En l’article anterior hem vist com la configuració de l’espai urbà determina la interacció entre les persones i com aquest podia condicionar el seu comportament. La ciutat és bàsicament un espai d’interacció i el conjunt d’interaccions generen influències externes que modifiquen la conducta. La forma i l’organització de l’espai urbà de determinarà les interaccions i condicionarà el comportament.

Vam veure que la societat del coneixement requereix que es projectin nous espais urbans i arquitectònics de manera que actuïn com a entorns propicis a la interacció humana facilitant la creativitat del conjunt urbà. Ara veurem alguns casos concrets on el disseny i la gestió de l’espai són fonamentals per al foment de la creativitat i la innovació. 

El cas de Pixar

Pixar Animation Studios té la seu a una antiga fàbrica situada a la ciutat d’Oakland a la badia de San Francisco. Steve Jobs és conegut per la seva brillant estratègia empresarial a Apple, però no tant pel seu èxit en Pixar i menys per alguns aspectes com l’organització dels espais per promoure la innovació. Pel que sembla hi havia un disseny inicial basat en tres edificis que es destinarien amb despatxos separats per informàtics, animadors i direcció. Model tradicional propi de la societat industrial, departaments funcionals separats i estructura jeràrquica.

En el seu lloc Jobs va decidir crear un gran espai amb un atri espaiós al centre. Es tractava de situar la funció més important en el centre: la interacció entre els empleats. Jobs va voler crear un gran espai buit al centre perquè tothom pogués sempre parlar amb tots. Però no es tractava solament de crear un espai, es tractava que la gent per aquí de forma natural. Va decidir crear funcions comunes al centre, funcions com les sales de reunions o al bar. També la botiga de regals. Finalment també va decidir col·locar tots els lavabos de Pixar al centre.

La gent va regularment al bar o al lavabo i es reuneix amb assiduïtat. Col·locant aquestes funcions en el centre augmentava considerablement la possibilitat de trobada entre persones que d’altra manera no es trobarien gairebé mai. Pel que sembla Jobs deia que era importantíssim que: “tots es topessin amb tots diàriament”. En definitiva Jobs va aconseguir que tots es trobessin amb tots de forma natural i que quan dues persones es troben pensen en coses que poden compartir o millorar.

En aquest punt recordo que durant la meva etapa de director de la Fundació ICT, els deia als meus companys que el nostre centre físic de R+D era al vàter perquè era allà on em trobava amb tothom i al veure’ls em venien idees a compartir. “Escolta Pep, he pensat que … o perquè no ens veiem aquesta tarda i parlem de tal cosa …”.

Tornant al cas de Pixar, a més de l’espai central on contínuament la gent parlava als lavabos, a la nit la gent anava als bars, un total d’onze dins el recinte de Pixar, on seguien les relacions socials espontànies i es generaven idees per desenvolupar l’endemà. Veiem que la gent en Pixar treballava totes les hores i gairebé tots els dies.

Un altre element de trobada entre empleats s’aconsegueix mitjançant la Pixar Universitat o universitat corporativa que oferia 110 cursos de diferents disciplines creatives a tots els empleats. Els empleats de diferents departaments i grups es trobaven a les aules per desenvolupar les seves capacitats per exemple sobre escriptura creativa, improvisació còmica o jocs malabars. La finalitat principal és la interacció i el foment de la creativitat.

Aquests espais complirien una funció similar a la dels anomenats “tercers llocs” o espais interactius diferents de la llar i de l’oficina, on es fomenta la interacció i la creativitat. Els bars i restaurants han jugat històricament un paper important en aquest sentit en moltes ciutats del món. El restaurant 7 Portes de Barcelona, ​​ha estat per a mi un d’aquests llocs on, amb el seu amo el professor Paco Solé, hem celebrat glorioses sopars amb persones de tot el món.

La corba d’Allen

Tom Allen, professor del MIT, porta anys analitzant la importància de la interacció entre enginyers en laboratoris de grans empreses. En aquest context va idear una corba, la corba d’Allen, que reflecteix la probabilitat que dues persones en una àrea de treball es comuniquin. Resulta que una persona té deu vegades més probabilitats de comunicar-se amb una altra que segui en una taula propera que si es troba a més de 50 metres de distància.

A més, i això és potser més important, els empleats que participaven en la majoria de les interaccions eren els de major rendiment. Com a resultat de les seves investigacions  Allen afirma: “Els qui tenien un rendiment alt en qualsevol empresa, consultaven amb entre quatre i nou col·legues de la mateixa organització …., Mentre que els que tenien un rendiment baix contactaven a màxim amb un o dos col·legues”.

Segons Allen, només cal augmentar el nombre de converses entre empleats perquè s’augmenti de forma important la funció creativa. Parlar amb els altres ens provoca noves idees a aplicar a la feina que estem fent. En aquest sentit el lloc més important d’una empresa seriosa aquell que ens permet trobar algú i xerrar amb ell. La màquina de cafè, el lavabo o una zona de descans ben situada poden promoure la innovació en una organització.

Cas Loop-Innopro

Us vaig a explicar un cas recent. Arran de l’acord d’integració entre les consultores Loop i Innopro, estàvem comentant alguns detalls amb Antoni Flores i Susana Salvatierra, CEO i Directora General d’aquesta important consultora que ja he citat en l’article número 25 sobre Innovació i models de negoci. Calia decidir la ubicació dels empleats d’Innopro a les oficines de Loop i la resposta immediata era la que s’ocupessin els espais disponibles, separats dels empleats de Loop. En aquest moment Antoni va dir: “és important que estiguin barrejats, cal afavorir les sinergies i la creativitat entre els dos grups”. Efectivament, així ho hem fet. En aquest moment vaig recordar els treballs d’Allen i vaig pensar que teníem una magnífica oportunitat d’experimentar en la pràctica sobre aquesta teoria. D’aquí a uns mesos us comentaré els resultats.

Conclusions

Hem vist com Steve Jobs va decidir crear un espai central amb funcions que facilitessin la trobada entre empleats que normalment no es trobarien. Estem en condicions en els nostres espais actuals de crear aquestes funcions en el lloc apropiat ?. Probablement, en la majoria dels casos, com ja estem en un edifici construït el marge d’acció és limitat, però possiblement podem reorganitzar l’espai disponible tenint en compte l’espai de circulació i els espais comuns per avançar en aquest sentit.

En el cas de poder rehabilitar un espai o un edifici crec que, abans de decidir la distribució, s’haurien de tenir en compte les lliçons que ens ofereixen el cas de Pixar i les teories d’Allen. Quan es tracta de noves construccions, apel·lo als gremis d’arquitectes, promotors i constructors per actuar decididament en el sentit apuntat en aquest article. Si volen veure un exemple del que no s’hauria de fer, poden visitar l’edifici d’Esade Creápolis a Sant Cugat.

Quant a l’urbanisme, el seu protagonisme hauria de ser fonamental. Un nou urbanisme ha de ser capaç de pensar i actuar en el sentit apuntat en aquest article sobre els nous espais urbans al segle XXI, tant en la definició d’usos, densitats etc com en la creació, estructura i funcionament de l’espai públic. És el moment de la revolució del coneixement i per tant també de la revolució en el disseny dels espais urbans innovadors.

Article de Miquel Barceló