Aquesta és la tercera entrega dedicada a Peter Drucker. En l’article 11 parlàvem de la revolució del coneixement, vèiem una perspectiva històrica des de la primera revolució industrial fins a l’actual revolució del coneixement, passant per la segona revolució industrial del segle XX que és quan es produeix l’explosió de la productivitat deguda a Taylor i els seus descendents. A l’article 27 ens referíem a l’economia del coneixement i dèiem amb Drucker, que la productivitat de les economies dependrà dels treballadors no manuals i de la seva capacitat per organitzar la producció i la circulació de la informació de la forma més eficient; seguint la terminologia emprada per Peter Drucker, dependrà de la “aplicació del saber al saber”.

Credit Photo: Tsuchiya_Koitsu-No_Series-Snow_at_Miyajima.

Ara, tornarem a la seva obra The essential Drucker i concretament a la part dedicada a la carrera professional que porta el títol de “la gestió d’un mateix”. Drucker fa una sèrie d’interessants reflexions i recomanacions sobre la carrera d’un professional en la societat del coneixement, a partir de la seva rica experiència personal. Seguidament resumirem les seves principals idees.

Les 7 experiències de Drucker

Primera. Als 18 anys, Drucker va deixar Viena i va anar a treballar a una empresa de cotó, però els seus pares volien que anés a la universitat, i per complaure’ls es va matricular en dret a Hamburg. No anava a classe, però cada tarda anava a la biblioteca i durant 15 mesos va llegir i va llegir. També anava a l’òpera, va anar un dia a una de Verdi que el va impactar, Falstaff. Quan va investigar va veure, que l’havia composat als 80 anys, això el va aclaparar, primer per l’edat de Verdi, ja que la gent no vivia tant en el passat i després perquè creia extraordinari que als 80 pogués compondre una cosa tan increïble. Buscant informació sobre Verdi, va trobar que ell deia: “tota la meva vida em vaig enfocar en buscar la perfecció, aquesta sempre es va escapar, amb seguretat tenia l’obligació de fer un intent més”, i aquesta va ser l’última òpera que va escriure. Aquestes paraules es van convertir al nord de Drucker per tota la vida i quan va escriure aquest llibre tenia també més de 80 anys.

Segona. Per la mateixa època de l’experiència amb l’òpera, també va llegir una història de Fidias, el més gran escultor de la Grècia antiga. Va fer les escultures que són al Partenó d’Atenes, 2400 anys després. Per la posició de les estàtues situades al sostre, només es podia veure la part davantera, i quan Fidias va anar a cobrar per la seva feina, no li volien pagar, li van dir que pretenia cobrar per esculpir una estàtua íntegrament, quan només calia la part davantera, li van dir que volia cobrar el treball d’esculpir la part posterior que ningú pot veure. Fidias va dir que estaven equivocats, ja que “els déus poden veure-ho”.

Sempre cal esforçar-se per la perfecció, encara que només els déus puguin veure-ho.

Tercera: Un parell d’anys després, se’n va anar a Frankfurt, primer va treballar com a aprenent en una agència de corredors de borsa, però aquesta va fer fallita quan la borsa de Nova York es va col·lapsar al 1929. Llavors, va ser contractat com a redactor financer i d’assumptes exteriors del diari més important de la ciutat. Tenia 20 anys i seguia inscrit a la universitat. Com es recordava de Verdi i Fidias, es va esforçar a llegir i estudiar coses per ser un periodista competent.

Va elaborar un sistema que va utilitzar sempre, cada 3 o 4 anys triava una nova matèria i estudiava a sobre; Estadística, història medieval, art japonès, economia, política. Deia que 3 anys d’estudis no són suficients per dominar una matèria, però si per entendre-la. Això li va donar molt coneixement, però sobretot el va obligar a obrir-se a noves disciplines, nous enfocaments i nous mètodes.

Aprendre noves disciplines durant tota la vida.

Quarta: Drucker relata com en el diari on treballava, el seu cap els reunia 2 cops a l’any i els feia una revisió de la feina, mirant tant el bo com el dolent. Va aprendre que sempre cal fer una revisió de la feina feta i modificar tot el millorable. Altres autors com Deming han insistit en el tema dels cicles de millora contínua, en aquest cas amb el Cicle de Deming, un exercici senzill d’aplicar i molt positiu per a la implicació d’un equip en la millora continuada d’un pla de treball previst per un període de temps determinat. Es tracta del cicle Pla-Do-Check-Act.

Cinquena: en 1933 se’n va anar a Londres a treballar com a analista de valors en una empresa d’assegurances, ràpidament el van ascendir a secretari executiu, però ell continuava fent les anàlisis de valor, un dia el gran cap el va cridar i li va dir que ell era el secretari executiu i no l’analista, “vam haver deixar-lo on estava”, va dir el soci. El cap li va preguntar que hauria d’estar fent per ser més eficaç en la seva nova tasca i Drucker va entendre.

Es tracta del conegut principi de Peter, que diu que tota persona arriba al seu nivell d’incompetència perquè quan fa bé una tasca li van ascendint fins que la fa malament. La lliçó en aquest cas és no fer el que saps fer bé, si no el que has de fer segons la tasca que t’han assignat.

Drucker recomienda que cuando se programa una actividad hay que escribir las previsiones y compararlas después con los resultados. 

Sisena: el 1937 Drucker va ser als EUA, i en aquesta època estava estudiant història d’Europa dels segles XV i XVI. Es va adonar que els jesuïtes i els calvinistes eren les dues organitzacions amb més èxit, i que un dels factors d’aquest èxit era que quan prenien decisions importants, abans escrivien els resultats que preveien. Mesos després es va adoptar en el seu treball el mètode d’escriure els resultats previstos i comparar després amb els resultats reals.

Drucker recomana que quan es programa una activitat cal escriure les previsions i comparar-les després amb els resultats

Setena: el 1949, Drucker va començar a fer classes de gestió a la Universitat de Nova York. El seu pare tenia un amic que es deia Schumpeter, un gran economista (com sabeu, en els anys 30 Schumpeter va proposar una definició d’innovació que encara és vigent). Van anar a visitar-lo a casa seva. En la seva joventut aquest home deia que volia ser recordat per ser el major amant de belles dones, el millor genet i com el més important economista. Ara ja gran, li van preguntar el mateix i va respondre, que volia ser recordat per haver fet diferent la vida de la gent, almenys d’algú. 5 dies després va morir. Drucker mai va oblidar la conversa i va aprendre 3 coses. Una, has de preguntar els fets pels quals vols ser recordat. Segona, la resposta ha de canviar a mesura que envelleixes, tant per la maduresa com pels canvis del món. Finalment, cal ser recordat per les aportacions que has fet a la vida de la gent.

Resumiendo: 

Séptimo: preguntarse porque quieres ser recordado, ir cambiando la respuesta con el tiempo y finalmente ser recordado por lo que has aportado a la vida de la gente.

Conclusión final: creo que vale la pena seguir aprendiendo del maestro Peter Drucker.

Resumint:

Primer: buscar la perfecció durant tota la vida, com Verdi.

Segon: esforçar-se per la perfecció, encara que només els déus puguin veure-ho, com Fidias.

Tercer: aprendre noves disciplines durant tota la vida.

Quart: fer revisions periòdiques de la feina feta i modificar tot el millorable.

Cinquè: preguntar-se què he de fer per ser més eficaç en la meva tasca.

Sisè: escriure les previsions i comparar-les després amb els resultats.

Setè: preguntar-se perquè vols ser recordat, anar canviant la resposta amb el temps i finalment ser recordat pel que has aportat a la vida de la gent.

Conclusió final: crec que val la pena seguir aprenent del mestre Peter Drucker.

Article de Miquel Barceló