En un primer article dedicat a la problemàtica dels polígons industrials de Catalunya parlàvem del problema que avui representen però també començàvem a apuntar alguna oportunitat. Avui dedicarem aquest article a parlar de possibles solucions.

Zona Franca Barcelona. Foto del diari ABC

Dèiem que podríem situar els polígons en tres categories: aquells que admetrien processos d’inversió pública i privada per millorar els serveis i per tant la seva capacitat d’atracció d’inversions, els situats en un entorn urbà que podrien ser integrables en un model de ciutat compacta i finalment segurament restarien alguns polígons marginals de difícil revalorització.

Segons diverses fonts, s’estima que la meitat de la superfície construïda als polígons industrials correspon a edificis envellits, bona part dels quals no recullen inversions en manteniment i es troben, per tant, en procés d’abandonament. Per altra banda, la despesa en infraestructures d’activitat econòmica ha caigut notablement els últims anys, i el 2012 era de 150 milions d’euros, un 39% menys que el 2010.

Però, més enllà dels elements instrumentals o físics, tota anàlisi i programa de treball per a definir un projecte sobre els PAEs, s’hauria de centrar en els que són els tres objectius últims de la seva existència:

-Atracció de noves empreses
-Millora de la competitivitat de les empreses existents, sobretot mitjançant la creació de serveis
-Generació de beneficis i externalitats positives per al territori

Tenint presents aquests tres punts cal també redefinir la funció dels PAE com a nous Espais d’Activitat Econòmica (EAE) alineats amb el nou model de desenvolupament econòmic orientat a impulsar les activitats basades en el coneixement.

Tenint en compte el que s’ha dit fins aquí, sembla clar que una nova política de consolidació i potenciació de PAE haurà de passar per una necessària selecció d’aquells polígons on cal concentrar les inversions en noves infrastructures i nous serveis. Mesures com les que regularment promouen organismes públics com la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona dirigides en general a la millora de polígons industrials, son ben intencionades però no fan front al problema de fons. Sons aspirines per un malalt greu.

Els nous Espais d’Activitat Econòmica del segle XXI seran resultat de dos processos paral·lels:

-La transformació d’alguns PAEs actuals
-La promoció de noves formes de producció i activitat econòmica emergents propis de l’àmbit urbà

D’acord amb aquest doble procés, i per fer front als reptes actuals dels PAE, proposem tractar-los a dos nivels segons diferent tipologia de polígons:

Model A: Els polígons industrials que poden millorar sensiblement el seu nivell de serveis per a esdevenir uns EAE del S.XXI. Que, com hem dit, no son tots i que per tant cal discriminar. Es tracta de millorar els serveis dels polígons implicats, concretant tipologies de serveis a aplicar-hi, tal com ha estat estudiat a diferents jornades de la Diputació de Barcelona (DIBA) dedicades als PAE i recollides a documents diversos. Destacaríem entre altres, serveis d’Informació i estudis, promoció internacional i atracció de noves inversions, serveis bàsics ( des de subministres bàsics fins serveis de mobilitat ), serveis avançats ( telecomunicacions, estalvi energètic, consultoria avançada,etc   ), centres de serveis a les empreses, activitats de cooperació i de connexió amb xarxes, programes de formació i atracció de talent, connexió amb centres de recerca i centres tecnològics, programes de promoció de la innovació, projectes del que s’anomenen “smart environment” etc. En un territori, els plans de millora de serveis als polígons podrien formar part de l’estratègia RIS3, o projecte PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial), en el marc del Programa RIS3CAT aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2014.

Model B: Reconversió del sòl industrial obsolet en un model urbà que aporti valor afegit al seu entorn en un nou model d’EAE. En aquests nous EAE és on es desenvolupen avui dia les activitats de més valor afegit. Activitats basades en models energètics i de mobilitat sostenibles i en un nou paper de la ciutat com espai urbà on la creativitat i la innovació troben el seu entorn natural capaç d’atraure i de fixar talent d’aquí i d’arreu del món. Aquestes transformacions urbanes necessiten d’un model de planejament urbanista orientat a la transformació de sòl industrial en noves àrees urbanes basades en la barreja d’usos i en la promoció de noves activitats econòmiques d’alt valor afegit. Les iniciatives relatives a la gestió d’accions integrades per a desenvolupament urbà sostenible amb el finançament FEDER, podrien ser un instrument per a aquest tipus de transformacions.

Article de Miquel Barceló