Bloc

41. Creativitat 2. Miquel Barceló, 18 octubre

L’article 33 sobre creativitat dedicat a Lehrer acabava amb algunes conclusions per afavorir la creativitat i la innovació. En elles proposàvem pensar si en la nostra empresa podíem aplicar models de gestió del temps, com vam veure que passava en els casos de 3M o de Google.

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

També suggerim traslladar algunes experiències d’èxit al conjunt de l’empresa. Finalment, es plantejava la possibilitat d’aplicar a les nostres empreses una de les estratègies presentades en el “50 ways to generate idees more effectively” de Kevin Duncan citat en el llibre de Lehrer. Fèiem referència, concretament, a l’estratègia número 26 de Kevin Duncan anomenada “The Unconcealing” que podríem traduir com “destapar el que està amagat”. Aquesta estratègia es basa en les teories de Lehrer sobre com la solució apareix quan deixem de pensar en el problema.

Avui dedicarem el nostre article sobre Creativitat, també basada en les aportacions de Lehrer, a altres experiències complementàries de les anteriors.

L’activitat del cervell

S’ha demostrat que quan una persona deixa d’estar enfocada conscientment en una tasca, el seu cervell no deixa d’estar actiu, de manera que es pot dir que el cervell deixa volar la seva fantasia lliure de les limitacions de la tasca concreta que estava realitzant. Aquesta activitat cerebral autònoma correspondria a l’expressió popular de “somiar despert” o “estar a la lluna”. El cervell fa servir aquests espais de pensament no deliberat, per aconseguir resultats millors dels que aquest podria aconseguir només a partir de la direcció deliberada conscient per part del seu amo.

Els moments de pensament espontani, són moments d’insomni que solen ocórrer quan la persona està duent a terme una activitat rutinària que requereix de la seva part poca atenció conscient, com ara caminar o conduir el cotxe en una carretera sense trànsit. En aquests moments, la capacitat superior cerebral queda alliberada i el sistema cos-ment decideix dedicar-la a l’exploració que neix de connectar diferents àrees cerebrals. Lehrer parla d ‘ “explorar les seves bases de dades internes”. Així apareixen noves connexions neuronals que donen lloc a noves interpretacions, nous conceptes i noves idees.

La història de la innovació està plena d’idees brillants que s’han produït en moments d’insomni com els que descriu Lehrer, mentre fèiem tasques rutinàries o, senzillament, “no pensàvem en res”. Un d’ells és el conegut cas de la innovació del post-it de l’empresa 3M.

Significa això que el millor que podem fer és “estar a la lluna” ?. Segurament no. Però el que sí ens descobreixen les conclusions de Lehrer és que passar estones aparentment “sense fer res”, pot ser enormement positiu per a la innovació d’una empresa. Ja ho hem afirmat anteriorment en altres articles quan dèiem que de vegades convé “oblidar” un problema al qual no veiem solució: fer un descans o anar-se’n a casa, i dedicar el cervell a treballar en una altra cosa que requereixi poca o menys atenció. Es tracta que busquem moments de relaxació: com anar a comprar, prendre un cafè, fer una passejada, etc … Tot això amb la tranquil·litat de saber que el cervell seguirà treballant i que, potser, Eureka !!!, trobarà la solució al problema que ens estava preocupant.

El cas de Milton Glaser i I love New York

Per il·lustrar les idees anteriors, Lehrer explica el cas del dissenyador gràfic Milton Glaser i el seu famós disseny dedicat a la ciutat de Nova York, basat en un cor i la imatge “I ♥ NY”.

Glaser té com a lema del seu estudi de Manhattan: “Art is work”. L’art, la creativitat, és un treball dur, llarg i difícil. Es tracta de tenir una idea al cap i ser capaços de transformar-la en alguna cosa real. El que passa és que moltes vegades la idea, o la solució a un problema, no sol arribar just quan l’estem desitjant, és a dir, en el moment en què estem treballant durament en ella. Per contra, la idea ens arriba, com per art de màgia i sense aparent esforç, en els moments de relaxació que ens prenem després d’haver-nos esforçat al màxim.

El 1975, Milton Glaser accepta l’encàrrec de la ciutat de Nova York per crear una campanya publicitària que permetés revitalitzar la imatge de la ciutat. En aquells anys la imatge de la ciutat era molt negativa, amb alts nivells de delinqüència i amb una situació financera pròxima a la fallida. Nova York era sinònim d’inseguretat i depressió.

Pel que sembla, una de les condicions imposades per l’ajuntament de la ciutat, era que l’anunci fes ús de la frase: “I love New York”. Amb aquesta limitació Glaser no tenia més marge de maniobra que provar diferents tipografies fins a trobar la més adequada per a l’ocasió. Al final va optar per una forma cursiva amb la frase I Love NY, la va enviar i tots la van aprovar. Sembla que els va agradar i van quedar tots satisfets. Menys el mateix Milton Glaser qui quan relata els fets ens explica: “… si jo hagués estat una persona normal hagués deixat de pensar en el projecte. Però no ho vaig fer. Hi havia alguna cosa que no em semblava encertat “. El que va passar és que Milton Glaser tenia la intuïció que era possible millorar el material lliurat: sentia que no havia trobat la millor solució. El seu cervell seguia pensant en això sense que ell (la seva part conscient) pogués evitar-ho.

Glaser conta que, al cap d’uns dies de lliurar el seu treball, i mentre es trobava en un taxi enmig d’un embús, es va posar a dibuixar en un paper i … de sobte …, Eureka !!, va trobar la solució i va donar amb el logo que s’ha fet famós a tot el món.

“Vaig veure el disseny acabat al meu cap. Vaig veure la tipografia de màquina d’escriure, i un gran i arrodonit cor vermell col·locat directament al mig. Vaig saber a l’acte que era així com havia d’anar “.

Glaser no va deixar de pensar en el problema que li havien plantejat i va repetir la frase al seu cap. Després d’uns dies, el cervell va realitzar les connexions adequades per, en un moment de relaxació, trobar la solució que estava buscant. Glaser va mantenir la sensació de procés inacabat en el seu cervell, permetent que aquest completés per la via inconscient el que no havia pogut completar per la via conscient.

Desconec els detalls de com Glaser va dissenyar fa uns anys les etiquetes de les ampolles del restaurant 7 Portes de Barcelona amb ocasió del seu 175 aniversari. L’anècdota, poc coneguda fins i tot pels clients habituals d’aquest restaurant, és que, com em va explicar el seu propietari i amic Paco Solé, pel que sembla el gran Milton Glaser només va demanar com a pagament pel treball realitzat, que poguessin menjar ell i la seva dona al 7 Portes sempre que passessin per Barcelona. Creativitat gràfica a canvi de creativitat gastronòmica.

El resum d’aquest article és que la persistència en el pensament d’un problema irresoluble a nivell conscient, dóna l’ordre al cervell de treballar autònomament en la seva solució. I que aquest troba la solució, en la majoria dels casos, en un moment determinat en el qual probablement estem fent una altra tasca. L’exemple de Glaser ens ensenya la necessitat de perseverar en el nostre pensament en la recerca de les millors solucions.

Article de Miquel Barceló

Miquel Barceló41. Creativitat 2. Miquel Barceló, 18 octubre

Articles relacionats

1 comentari

Uneix-te a la conversa
  • Francesc Manyà - 12 April, 2016 contestar

    Un article molt interessant i suggerent, que fa pensar. Gràcies per compartir!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *