A l’article anterior, varem fer una breu introducció al concepte de sostenibilitat i destacàrem l’energia com la variable clau del model sostenibilista, atès que avui dia el consum d’energia és el principal focus productor de CO2, i el seu ràpid creixement el principal factor que està propiciant el canvi climàtic. En el present article, i en el següent, veurem quins són els reptes del sector energètic en la societat actual i destacarem els tres més importants: seguretat de subministrament, sostenibilitat i competitivitat.

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

a) Seguretat de subministrament:
Avui ja ningú dubta que l’energia es un bé escàs, fonamental per al desenvolupament econòmic i social. Així doncs, el control de les fonts d’energia, les tecnologies i els processos per transformar-les en electricitat o carburant, esdevenen estratègics. Deixar-ho en mans de tercers països incrementa el risc polític i econòmic d’un país i, per tant, la competitivitat del seu teixit industrial. És ja patent el fet que l’energia està present en l’agenda política de les reunions multilaterals dels governs dels països desenvolupats.
Tot i que, per raons diverses d’índole política, portem mesos amb baixos preus de l’energia, les estimacions a mitjà i a llarg termini de la International Energy Agency preveuen un increment sostingut dels preus del petroli i del gas, degut a que les reserves són limitades i a l’intens creixement del consum a Àsia. En aquest sentit, cal replantejar l’anàlisi econòmica de costos comparatius de diferents fonts energètiques, i fins i tot la rendibilitat de les mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, tenint en compte aquestes projeccions a llarg termini, així com una avaluació del risc tenint en compte diferents escenaris.
D’aquesta reflexió es dedueix que un dels elements claus del futur energètic és la seguretat de subministrament. La majoria d’experts considera que ja no podem dependre d’unes poques fonts energètiques, cal utilitzar un “mix” energètic basat en un major nombre de fonts autòctones i renovables, i diversificar les fonts i les vies d’accés als combustibles importats; així mateix, i sobretot, la reducció del consum és una peça fonamental d’aquesta estratègia.

b) Sostenibilitat
El motor impulsat per la Unió Europea assumint primer el compliment del Protocol de Kyoto, i recentment el de París, ha obligat als països membres a dirigir les seves polítiques cap a una economia basada en l’estalvi d’energia i en la generació neta, amb l’objectiu d’evitar emissions de CO2.
La protecció mediambiental s’ha convertit en un dels elements clau de la política europea. La UE està liderant la reducció d’emissions de CO2 i, amb això, està col·laborant a impulsar una indústria pròpia a través dels seus programes de recerca i desenvolupament tecnològic.
En aquest sentit la UE ha assumit realment, i probablement és una de les poques ocasions en què ho ha fet, el lideratge mundial de la indústria capaç de mitigar les emissions de CO2 . No obstant això, la inèrcia que ha de superar el canvi de model energètic cap a una generació més neta és molt elevada, i requereix d’un cert temps. Durant els propers anys, caldrà desenvolupar les tecnologies adequades, posar-les a punt i demostrar la seva fiabilitat i la seva rendibilitat en un entorn “hostil” i dominat pels models energètics convencionals.
L’objectiu que la UE es va fixar fa temps, es reduir un 20% el nivell d’emissions a l’any 2020 i aconseguir, que, a partir d’aquesta data, el nivell d’emissions es redueixi de l’ordre d’un 50% abans de final de segle. A través de la política europea i dels seus estats membres, la indústria energètica i de béns d’equipament, té l’oportunitat de crear un nou marc de negoci amb nous serveis i nous productes capaços de ser competitius a nivell global.
La UE estima que aquesta oportunitat generarà al voltant d’un milió de nous llocs de treball en els sectors de l’estalvi i eficiència energètica, les energies renovables i les tecnologies de captura i confinament de CO2.
Per impulsar amb més efectivitat aquestes polítiques, la UE va crear diversos instruments entre els quals cal destacar: el marc econòmic de l’esquema de comerç d’emissions (EU Emissions Trading Scheme), i el Programa Horitzó 2020 de R+D, en el qual l’energia i el medi ambient tenen un paper principal. Així mateix, ha impulsat compromisos vinculants per aconseguir un estalvi d’un 20% d’energia primària en el 2020, i un 20% de penetració de les energies renovables al 2020.
c) Competitivitat
A més de la seguretat de subministrament i la sostenibilitat cal que les noves fonts d’energia, i que els models de negoci sobre els quals es basi el nostre futur, siguin competitius.
S’han de revisar els mecanismes de mercat per evitar que els veritables costos quedin ocults en benefici d’una posició dominant. En un sector tan estratègic per al desenvolupament econòmic i social d’un país cal establir instruments regulatoris molt ferms i transparents que assegurin que els preus són fiables per part de tots els jugadors. En aquestes condicions, els nous models de negoci basats en les energies netes han de demostrar la seva capacitat de competir.
Probablement ens adonem que preservar el medi ambient té un cost, hem de avaluar-lo per internalitzar-lo en cada un dels processos, i induir a través del preu inversions en aquest nou sector.
El sector energètic està canviant molt ràpidament i dins de vint anys el model energètic que tindrem no s’assemblarà en res al que teníem fa vint-i-cinc anys. Això vol dir, que estan aflorant immenses oportunitats per situar-se en primera fila en el desenvolupament de les tecnologies netes i competitives, que en el futur podran aconseguir una important quota de mercat. Pocs sectors econòmics estan en aquesta situació.

A continuació, es presenta una figura en què l’empresa BP (British Petroleum) analitza els elements clau del nostre futur energètic.

Aquesta important empresa petroliera, situa en el centre del seu model de factors clau a la tecnologia que, segons ells, implicarà o estarà a la base del canvi en els altres factors: el creixement de la demanda, els reptes de subministrament, les restriccions ambientals i la seguretat de subministrament. En qualsevol cas, tots aquests factors, juntament amb les polítiques públiques, seran determinants del futur energètic del món.
En el proper article veurem quins són els principals reptes de cadascuna de les fonts energètiques que tindran un paper important en el futur.

Article de Miquel Barceló