Ara fa uns dies analitzàvem les característiques de la crisi del actual  model de promoció econòmica local i proposàvem la necessitat de reformular la seva estratègia, els instruments i els objectius. Ara desenvoluparem alguns dels continguts que hauria de tenir el canvi necessari i urgent en les polítiques de promoció econòmica local. Proposem reflexionar sobre els següents elements.

Imatge de: https://todaysfreshmanna.wordpress.com/

a) La definició d’una nova estratègia

Aquesta s’hauria de centrar en l’obtenció de resultats en forma de nous llocs de treball i de consolidació dels existents, amb la participació i el compromís de tots els agents del territori públics i privats (participació i compromisos reals).  La nova estratègia s’hauria de basar en el criteri d’especialització intel·ligent del territori (“smart specialization”) basada en els principis que guien el programa RIS3 de la UE, en el foment de la cultura emprenedora (a tots els nivells), de la cultura del projecte (un power-point no és un projecte), en l’enfocament sistèmic dels projectes (la realitat és un sistema cada vegada més complex) i en la comprensió de com es pot avançar en la configuració d’un ecosistema territorial d’innovació.  No cal inventar res, aquestes idees es troben en el text clàssic d’Osborne i Gaebler La reinvención del gobierno (1994).
Finalment, cal comunicar la nova estratègia territorial als agents econòmics i socials i als ciutadans.

b) La introducció de nous  instruments

És urgent la reforma en profunditat de les actuals agències locals o territorials en el sentit d’orientar-les cap a l’execució de la nova estratègia apuntada en el punt anterior. Per a fer això, les agències reformades haurien de tenir una estructura reduïda i molt qualificada, haurien de ser capaces de liderar la identificació i el disseny de pautes d’actuació i de projectes de promoció econòmica perseguint noves oportunitats (no repetint els serveis i els programes de sempre), definint i aconseguint objectius quantificables (no activitats pròpies) i compartint aquests objectius amb els agents públics i privats del territori.

Per això és probable que es requereixin nous perfils professionals que hauran de ser resultat de la reconversió del personal de les actuals agències (existeixen magnífics professionals que desitgen canviar el model però els falta el lideratge polític) i de la incorporació de perfils apropiats a la nova situació quan això sigui necessari. S’hauria de pensar en un model organitzatiu en xarxa implicant a una àmplia base de col·laboradors externs, institucions i empreses del territori. En definitiva, situant als usuaris i als ciutadans en el centre de l’activitat de l’agència.
La reconversió hauria de ser profunda, definida i aplicada amb rapidesa i a partir de l’anàlisi de cada situació concreta. És clar que és més còmode mantenir l’actual status-quo, però el canvi que propugnem no hauria d’esperar.

c) L’establiment de nous objectius

Un aspecte important del nou model és el d’expandir l’àmbit d’actuació de la promoció econòmica local,   transformant-la en un element dinamitzador de projectes al territori, sense necessitat de gestionar-los de forma directa. Els objectius del nou model de promoció econòmica local que es proposen, podrien tenir en compte entre d’altres aspectes, els següents:

i) Formació i talent.  Aquí caldria  definir amb els agents del territori les necessitats de formació a tots els nivells, satisfer les demandes empresarials de formació (sovint força allunyades de l’oferta existent), incentivar la competència en l’oferta de qualitat, fixar al territori el talent existent i atreure’n de nou.  Les xarxes de col·laboració poden ajudar molt al desenvolupament d’aquestes actuacions.

ii) Ocupació.  És on apareix un dels dèficits més evidents de l’actual sistema i aquest àmbit requereix d’un canvi substantiu, incidint en els següents aspectes (que simplement s’enumeren de manera temptativa): la revisió i millora del servei a les persones desocupades, l’adequada  connexió amb el sistema de formació, la millora de la interacció amb el teixit empresarial demandant, i la coordinació amb el Servei Català d’Ocupació (SOC), amb les empreses privades d’ocupació, i a nivell territorial, entre diferents municipis i entre aquests i el SOC. En un context que malgrat la reactivació econòmica evident, encara tardarà molt anys en reabsorbir el gran nombre d’aturats, cal no només actuar sobre la oferta de treball, és a dir sobre l’ocupabilitat de la població aturada, sinó també actuar sobre la demanda, és a dir la capacitat de creació de nous llocs de treball qualificats. La col·laboració amb els sectors en expansió i amb futur pot ser una clau per a avançar la potencial creació de llocs de treball.

iii) Emprenedoria.  El foment del canvi cultural i l’educació per a l’emprenedoria ha d’anar més enllà de l’àmbit universitari i s’ha d’estendre als diferents estrats de la societat, tota vegada que alguns dels canvis que introdueix la Tercera Revolució Industrial permeten l’accés al món empresarial a persones que abans difícilment hi tenien accés o simplement en quedaven excloses. Per facilitar l’aparició de noves iniciatives i que ningú amb aptituds potencials en quedi al marge és important, d’entrada, l’establiment de xarxes de suport (“mentoring”) així com millorar les condicions d’entorn (sovint poc engrescadores) i la promoció d’un ecosistema emprenedor que integri iniciatives disperses. I també qüestionar-se el manteniment d’incubadores municipals en un context de disponibilitat d’espai al mercat i del fenomen emergent dels espais de “coworking”.

iv) Teixit Productiu. A partir de la definició de l’estratègia d’especialització intel·ligent del territori, a la que ja ens hem referit, cal definir i aplicar polítiques actives de suport a la consolidació i creixement empresarial, a la col·laboració en l’àmbit de la RiD, al foment de la innovació empresarial i la transferència tecnològica i també en possibles iniciatives de clúster i en el foment de noves oportunitats empresarials.  El cas de la transformació urgent de l’actual model de Polígons d’Activitat Econòmica entraria igualment dins de les actuacions prioritàries. La coordinació d’aquesta estratègia amb la d`ocupació obre noves vies de col·laboració.

v) Projectes Estratègics.  Els territoris, com les organitzacions públiques i privades, tenen la necessitat d’identificar i portar a la pràctica projectes estratègics transformadors de la  realitat  per assegurar el seu futur. Pensem però que a nivell municipal o supramunicipal, és necessari organitzar-se degudament i aplicar metodologies sistemàtiques i instruments apropiats de planificació estratègica. Es tractaria d’identificar iniciatives, necessitats i oportunitats del territori. Fomentar el seu desenvolupament inicial i establir criteris de priorització, obtenir el finançament adequat i, finalment, executar els corresponents projectes. De la mateixa forma que ho fan les grans corporacions multinacionals, hauríem de tractar el territori com una gran organització o sistema complex que ha de gestionar-se amb eficiència i eficàcia.

En resum, es tracta de transformar l’actual model de promoció econòmica local en la seva filosofia, en els seus instruments, en els seus programes, en els seus recursos i en la seva forma de finançament.

Article de Miquel Barceló