Acabem aquest any 2015 amb l’article número 50 dedicat a la creativitat, font de tota innovació. Com afirma Jorge Wagensberg en el seu llibre autobiogràfic “Alguns anys després” (Ed. Now Books, 2015), “la creativitat d’un ésser humà és la seva principal font d’autoestima i d’equilibri mental”. Com Sennet, Wagensberg es refereix a l’artesà creatiu i parla del projecte com “… pilar central de la creativitat humana i marca la línia vermella que separa els individus i els col·lectius que funcionen dels que no funcionen”.

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

Totalment d’acord, la creativitat es desenvolupa a nivell personal però té el seu resultat col·lectiu a través del projecte. El projecte com a síntesi i resultat pràctic del treball creatiu. Una organització, un país, només funcionen si els seus components poden expressar la seva creativitat a través de projectes. Per acabar aquesta breu referència a Jorge Wagensberg, destacaré 2 aforismes relacionats amb la creativitat i que formula aquest autor a l’esmentada obra:

“Hi ha dos tipus fonamentals de persones: les que van a favor dels projectes i les que van a favor de si mateixes”. Els projectes com a instrument de l’acció col·lectiva d’equips que treballen per un objectiu comú.

“Els projectes tendeixen a començar bé impulsats per les persones que van a favor dels projectes, i solen acabar malament a mesura que cauen en mans de persones que van a favor de si mateixes”. Es tracta de la crisi dels projectes que destacàvem al llibre Gestión de proyectos complejos, editorial Pirámide 2013.

Aquest any 2015 hem dedicat diversos articles a la creativitat:

Al número 32, dedicat a la creativitat i la innovació, citàvem a autors com Snow, Steiner o Zweig que han tractat la creativitat des de diferents perspectives. Partint d’aquestes referències, parlàvem de la relació entre creativitat i innovació i acabàvem formulant la necessitat de gestionar la creativitat per a la innovació.

Al número 33 sobre creativitat dedicat a Lehrer, arribàvem a algunes conclusions per afavorir la creativitat i la innovació a les empreses. El número 41 es referia a la creativitat i l’activitat del cervell i s’il·lustrava amb una anècdota sobre Milton Glaser i el seu “I love NY”.

En el present article ens inspirem en Jorge Wagensberg en la seva doble vessant:

1. Individual: la creativitat com a font d’autoestima i d’equilibri mental.
2. Col·lectiva: la creativitat expressada a través de projectes resultat de l’acció col·lectiva.

La creativitat individual

No és possible la creativitat sense l’emoció i sense el compromís. Quan escoltem algú que toca un instrument musical, sabem distingir clarament entre l’instrumentista que es limita a reproduir mecànicament les notes del pentagrama del que intenta expressar un sentiment a través de la seva interpretació.

Coneguda és l’anècdota – o l’acudit- d’aquell director d’un auditori de música que ,després d’un concert d’un famós músic, el convida a casa perquè pugui conèixer a la seva filla, segons ell, futura gran intèrpret de violí. Després de sopar, la filla es posa a tocar el violí i, quan acaba, el pare li pregunta a l’artista: “¿què li sembla l’execució ?, i l’artista contesta:” tant com l’execució potser no, però un parell d’hòsties no estaria malament “. Creativitat, emoció i compromís no depenen només de la bona voluntat.

La creativitat en el món professional, es manifesta a través d’un projecte en el qual bolquem el nostre entusiasme i encomanem d’aquest entusiasme al conjunt de les persones implicades, el que en anglès s’anomenen els “stakeholders”. Resultat d’aquest entusiasme, és l’emoció amb la qual intentem compartir el projecte amb els altres. L’acte creatiu requereix d’aquest compromís, entusiasme i emoció.

El procés industrial propi de la segona revolució industrial passava per l’estandardització, sinònim de repetició i de manca de creativitat. Henry Ford I no volia a gent que pensés i el cervell que portaven els obrers li molestava, només necessitava que treballessin amb les seves dues mans. Amb la revolució del coneixement, aquest pòsit de cultura industrial i els seus consegüents condicionants organitzatius, podria representar un fre a la creativitat que necessita trencar amb el comportament estàndard i repetitiu. L’error pot ser font de culpa i de càstig o en canvi pot ser l’oportunitat per millorar, per innovar, per crear.

Per ser creatius cal deixar-se anar, com els músics de jazz quan improvisen, parteixen d’unes pautes i d’una llarga experiència amb el pentagrama però, arribats a un moment, arriben al punt sublim de la creació que provoca l’emoció dels que assistim a la seva interpretació . En el món professional també necessitem deixar-nos anar i explorar nous mons per crear, per innovar. Es tracta de somiar desperts per poder explotar el nostre gran dipòsit de creativitat.

La creativitat individual en un projecte, s’alimenta del propi coneixement, però es desenvolupa a partir dels incentius que ofereix l’equip per al desenvolupament de cadascuna de les personalitats que conformen el projecte. La creativitat individual, com a font d’autoestima i de desenvolupament personal. L’equip com a marc o entorn que afavoreix aquest desenvolupament. 

Creativitat i projecte

En el món professional no existeix creativitat sense projecte, que és el vehicle o la plataforma a través de la qual expressem la nostra creativitat. I tot projecte és necessàriament col·lectiu, només és capaç de fer-ho un equip format per diferents persones que són capaces d’aportar la seva pròpia creativitat.

La primera condició que han de reunir els projectes com a vehicles de creativitat és la cohesió de l’equip. Com afirma Wagensberg, amb persones que només “van a favor de si mateixes” oblidant el projecte col·lectiu els projectes fracassen i, afegeixo, les persones que participarien a favor del projecte no poden desenvolupar tota la seva creativitat. Un projecte creatiu necessita doncs de cohesió entre els seus participants i, com a condició afegida, d’un lideratge de persones que vagin a favor del projecte.

Cohesió i lideratge s’alimenten mútuament en sentit positiu o negatiu. Amb un bon lideratge a favor del projecte s’afavoreix la cohesió i, per tant, la creativitat dels membres de l’equip. Amb un líder que va “a favor de si mateix” o que desconeix el projecte, que solen anar junts, cada membre de l’equip tendirà a afavorir els seus propis interessos, perdent de vista l’objectiu del projecte i anul·lant la creativitat.

Una altra condició important per a un projecte que pretén ser creatiu, és el seu caràcter obert a la creativitat que ve de fora de l’equip. Els equips tancats en si mateixos tendeixen a reproduir esquemes anteriors, a tancar-se en els seus propis dogmes i per tant a perdre creativitat i anul·lar la innovació. Els models d’innovació oberta formulats inicialment per Henry Chesbourg, pretenen evitar aquestes tendències endògenes i autistes que maten la creativitat.

La creativitat ve del contrast, del pensament diferent i de la ruptura d’esquemes preconcebuts, i aquests solen estar més fora que dins de les organitzacions o dels equips d’un projecte. Avui en dia les xarxes socials i l’ús de les TIC poden afavorir les connexions externes, amb gran quantitat de persones que poden afavorir les seves idees creatives als projectes d’un equip que treballa en forma presencial.

D’altra banda, està demostrat que quan les persones treballen fora de la seva especialitat poden trobar relacions que és difícil que surtin d’un grup especialitzat o habituat a unes metodologies concretes, a un camp de treball específic. Cal actuar en camps oberts, afavorint les aportacions de persones aparentment alienes a l’objecte principal del nostre projecte, però que poden aportar espurnes de creativitat que ens permetin noves solucions als problemes que tenim plantejats.

Article de Miquel Barceló