La ciutat és l’àmbit de la diversitat, la varietat, la sorpresa, sempre passen coses, es poden descobrir nous llocs i conèixer noves persones. Com afirma Jane Jacobs a “vida i mort de les grans ciutats”, la ciutat proporciona el que d’una altra manera només s’aconseguiria viatjant; és a dir, allò que és estrany.

Vaig néixer a un poble de dos mil habitants del nord de Catalunya, a prop del Pirineu. Amer, un poble bonic i tranquil, per a mi el millor poble del món, en el qual tothom es coneix i es saluden pel carrer. Cada dia s’assembla a l’anterior, per veure i viure coses noves cal viatjar, com diu Jane Jacobs. Visc a Barcelona on cada dia passen coses, coneixes noves persones, participes en reunions amb gent que no coneixies, vas a escoltar una conferència d’un personatge interessant.

La ciutat és l’espai de la varietat i de la interacció i, com afirma Richard Florida, les ciutats més dinàmiques atrauen talent de tot el món que facilita i enriqueix aquestes interaccions i per tant la creativitat i la innovació. A la ciutat passen coses contínuament i, si un té els ulls i les oïdes oberts, pot tenir idees per transformar-les en accions creatives i innovadores.

Les ciutats son una font d’energia que t’ajuda a generar noves idees. Passejant per Nova York, Londres o Paris, la teva ment rep contínuament estímuls visuals i sonors que et generen noves idees a aplicar a les teves activitats professionals i personals. Passejant per la Rambla de Barcelona plena de gent de tot el món, pots inspirar-te parlant, escoltant, veient el moviment continu. Després escoltes un grup de música a la plaça de la catedral, prens un cafè amb un amic a un bar, menges a un restaurant amb un conegut. És el món de la interacció contínua, de la varietat, dels estímuls creatius.

El perquè de l’auge de les ciutats

Però les grans ciutats també generen molèsties, sorolls, pol·lució, problemes de desplaçament. ¿Perquè malgrat aquestes dificultats, la majoria de les persones han decidit viure a les ciutats?. Jane Jacobs a la citada obra, destaca la importància de les trobades casuals a la ciutat. Per a ella, la ciutat no és un conjunt d’edificis, sinó una xarxa d’espais a on les persones interactuen les unes amb les altres. I aquestes interaccions enriqueixen a les persones i fomenten la seva creativitat.

A la ciutat compacta basada en les barreja d’usos, on en un espai limitat coexisteixen apartaments, oficines, comerços, bars i restaurants, hotels o biblioteques públiques, diferents classes de persones comparteixen el carrer per diferents raons i augmenta la probabilitat d’interacció. Jacobs va afirmar que en aquests espais es produeixen “desbordaments de coneixement” ( “Knowledge spillovers”). El valor agregat de tots aquests “desbordaments” determina la riquesa cultural i creativa d’una ciutat. D’aquesta manera, connecten urbanisme, qualitat de vida en el sentit més ampli i desenvolupament econòmic.

Està demostrat que la innovació és el resultat d’un procés local format per milers d’interaccions entre persones que estimulen la seva creativitat mitjançant aquestes interaccions. Els innovadors són influïts per altres innovadors que es mouen pel mateix barri. Com afirma Jonah Lehrer “la densitat mateixa de la ciutat – la proximitat de totes aquestes ments que se solapen i superposen – és el que fa que sigui una font tan inesgotable de creativitat”. La ciutat creativa és densa i basada en la barreja d’usos.

Persones que interactuen 

Geoffrey West i Luis Bettencourt són dos físics que s’han dedicat a estudiar la ciutat mitjançant el mètode científic, han inventat la ciència de la ciutat. Van identificar variables pròpies de la ciutat, com la longitud del cable de la xarxa elèctrica o el nombre de llicenciats universitaris, passant pel salari mitjà de diferents ciutats del món. Van analitzar gran nombre d’estadístiques sobre serveis de tot tipus, evolució dels salaris, velocitat dels vianants etc. Al cap d’un temps van descobrir que totes aquestes variables urbanes responien a unes poques equacions matemàtiques i van formular d’aquesta manera les lleis del funcionament de les ciutats, de totes les ciutats del món.

Aquestes equacions confirmen la teoria de Jacobs sobre la ciutat. Es demostra que quan les persones s’ajunten en un entorn urbà, augmenta la seva creativitat i la productivitat per càpita. Les persones intercanvien més idees, són més creatives i generen més innovacions.

Seguint aquestes equacions de West i Bettencourt, cada variable socioeconòmica que pugui ser mesurada en una ciutat, té un exponent d’aproximadament 1,15 de manera que una persona que viu en una ciutat amb el doble d’habitants que una altra, generaria, de mitjana, un 15% més de valor que la que viu a la ciutat de menys habitants. Segons aquesta teoria, a mesura que una ciutat es fa més gran -té més població- cada persona d’aquesta ciutat es torna més productiva de mitjana. Segons West: “les ciutats són fonts inesgotables d’idees” i segueixen les lleis formulades mitjançant les seves equacions.

Però, ¿com s’expliquen les anomalies o situacions particulars de ciutats més petites que són més creatives que altres més grans ?. Seria el cas d’Austin o Boston, en relació amb Detroit o Cleveland. Per què algunes ciutats sent més petites són més creatives, contradient les equacions de W i B ?. Els mateixos autors van arribar a la conclusió que les ciutats més creatives són aquelles que presenten un nombre més gran de “col·lisions” entre persones. La variable clau seria doncs la probabilitat de trobada, seria el nombre d’interaccions entre persones.

El disseny urbà, l’estructura dels espais i l’organització d’activitats han d’estar orientades a augmentar el nombre d’interaccions si volem augmentar la creativitat i la riquesa d’una ciutat.

Molts autors expliquen el declivi de Boston i la seva ruta 128, com a centre d’empreses tecnològiques líders mundials com Digital Equipment Corporation o Wang Laboratories, avui desaparegudes, per la seva incapacitat d’interactuar amb altres empreses. Aquesta va ser la causa principal que no poguessin seguir el ritme de les empreses que s’anaven creant i instal·lant a l’oest del país a San Jose, una antiga zona agrícola. A la ruta 128 hi havia unes poques empreses grans autosuficients i tancades en si mateixes, on la informació fluïa en vertical dins de l’empresa, com en el model industrial propi de la revolució industrial. El talent de la ruta 128 no podia interactuar i el resultat va ser la mort de la innovació i de les pròpies empreses.

La revolució digital transforma les organitzacions en obertes, amb treball en xarxa i amb la informació que flueix de forma horitzontal. I d’aquesta manera aquells territoris que afavoreixen la capacitat d’interacció entre persones i empreses, amb sistemes oberts que interactuen a gran velocitat, resultaran guanyadors. D’aquí sorgeix l’explosió de noves empreses tecnològiques a Silicon Valley i en un país petit com Israel, entre altres casos.

Algunes conclusions:

• La ciutat és un invent que afavoreix en gran manera la creativitat i la innovació.
• En una ciutat, els espais que afavoreixen la interacció entre persones determinen la capacitat de promoure la innovació i el desenvolupament econòmic.
• La interacció entre persones depèn de la densitat, de l’estructura dels espais i de les activitats i serveis que es desenvolupen.
• Per promoure ciutats creatives cal desenvolupar estratègies i projectes on l’urbanisme, l’edificació i les estratègies econòmiques funcionin coordinadament per afavorir la interacció entre les persones.

Article de Miquel Barceló