Bloc

50. Creativitat 3. Miquel Barceló, 20 desembre 2015

Acabem aquest any 2015 amb l’article número 50 dedicat a la creativitat, font de tota innovació. Com afirma Jorge Wagensberg en el seu llibre autobiogràfic “Alguns anys després” (Ed. Now Books, 2015), “la creativitat d’un ésser humà és la seva principal font d’autoestima i d’equilibri mental”. Com Sennet, Wagensberg es refereix a l’artesà creatiu i parla del projecte com “… pilar central de la creativitat humana i marca la línia vermella que separa els individus i els col·lectius que funcionen dels que no funcionen”.

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

Totalment d’acord, la creativitat es desenvolupa a nivell personal però té el seu resultat col·lectiu a través del projecte. El projecte com a síntesi i resultat pràctic del treball creatiu. Una organització, un país, només funcionen si els seus components poden expressar la seva creativitat a través de projectes. Per acabar aquesta breu referència a Jorge Wagensberg, destacaré 2 aforismes relacionats amb la creativitat i que formula aquest autor a l’esmentada obra:

“Hi ha dos tipus fonamentals de persones: les que van a favor dels projectes i les que van a favor de si mateixes”. Els projectes com a instrument de l’acció col·lectiva d’equips que treballen per un objectiu comú.

“Els projectes tendeixen a començar bé impulsats per les persones que van a favor dels projectes, i solen acabar malament a mesura que cauen en mans de persones que van a favor de si mateixes”. Es tracta de la crisi dels projectes que destacàvem al llibre Gestión de proyectos complejos, editorial Pirámide 2013.

Aquest any 2015 hem dedicat diversos articles a la creativitat:

Al número 32, dedicat a la creativitat i la innovació, citàvem a autors com Snow, Steiner o Zweig que han tractat la creativitat des de diferents perspectives. Partint d’aquestes referències, parlàvem de la relació entre creativitat i innovació i acabàvem formulant la necessitat de gestionar la creativitat per a la innovació.

Al número 33 sobre creativitat dedicat a Lehrer, arribàvem a algunes conclusions per afavorir la creativitat i la innovació a les empreses. El número 41 es referia a la creativitat i l’activitat del cervell i s’il·lustrava amb una anècdota sobre Milton Glaser i el seu “I love NY”.

En el present article ens inspirem en Jorge Wagensberg en la seva doble vessant:

  1. Individual: la creativitat com a font d’autoestima i d’equilibri mental.
  2. Col·lectiva: la creativitat expressada a través de projectes resultat de l’acció col·lectiva.

La creativitat individual

No és possible la creativitat sense l’emoció i sense el compromís. Quan escoltem algú que toca un instrument musical, sabem distingir clarament entre l’instrumentista que es limita a reproduir mecànicament les notes del pentagrama del que intenta expressar un sentiment a través de la seva interpretació.

Coneguda és l’anècdota – o l’acudit- d’aquell director d’un auditori de música que ,després d’un concert d’un famós músic, el convida a casa perquè pugui conèixer a la seva filla, segons ell, futura gran intèrpret de violí. Després de sopar, la filla es posa a tocar el violí i, quan acaba, el pare li pregunta a l’artista: “¿què li sembla l’execució ?, i l’artista contesta:” tant com l’execució potser no, però un parell d’hòsties no estaria malament “. Creativitat, emoció i compromís no depenen només de la bona voluntat.

La creativitat en el món professional, es manifesta a través d’un projecte en el qual bolquem el nostre entusiasme i encomanem d’aquest entusiasme al conjunt de les persones implicades, el que en anglès s’anomenen els “stakeholders”. Resultat d’aquest entusiasme, és l’emoció amb la qual intentem compartir el projecte amb els altres. L’acte creatiu requereix d’aquest compromís, entusiasme i emoció.

El procés industrial propi de la segona revolució industrial passava per l’estandardització, sinònim de repetició i de manca de creativitat. Henry Ford I no volia a gent que pensés i el cervell que portaven els obrers li molestava, només necessitava que treballessin amb les seves dues mans. Amb la revolució del coneixement, aquest pòsit de cultura industrial i els seus consegüents condicionants organitzatius, podria representar un fre a la creativitat que necessita trencar amb el comportament estàndard i repetitiu. L’error pot ser font de culpa i de càstig o en canvi pot ser l’oportunitat per millorar, per innovar, per crear.

Per ser creatius cal deixar-se anar, com els músics de jazz quan improvisen, parteixen d’unes pautes i d’una llarga experiència amb el pentagrama però, arribats a un moment, arriben al punt sublim de la creació que provoca l’emoció dels que assistim a la seva interpretació . En el món professional també necessitem deixar-nos anar i explorar nous mons per crear, per innovar. Es tracta de somiar desperts per poder explotar el nostre gran dipòsit de creativitat.

La creativitat individual en un projecte, s’alimenta del propi coneixement, però es desenvolupa a partir dels incentius que ofereix l’equip per al desenvolupament de cadascuna de les personalitats que conformen el projecte. La creativitat individual, com a font d’autoestima i de desenvolupament personal. L’equip com a marc o entorn que afavoreix aquest desenvolupament. 

Creativitat i projecte

En el món professional no existeix creativitat sense projecte, que és el vehicle o la plataforma a través de la qual expressem la nostra creativitat. I tot projecte és necessàriament col·lectiu, només és capaç de fer-ho un equip format per diferents persones que són capaces d’aportar la seva pròpia creativitat.

La primera condició que han de reunir els projectes com a vehicles de creativitat és la cohesió de l’equip. Com afirma Wagensberg, amb persones que només “van a favor de si mateixes” oblidant el projecte col·lectiu els projectes fracassen i, afegeixo, les persones que participarien a favor del projecte no poden desenvolupar tota la seva creativitat. Un projecte creatiu necessita doncs de cohesió entre els seus participants i, com a condició afegida, d’un lideratge de persones que vagin a favor del projecte.

Cohesió i lideratge s’alimenten mútuament en sentit positiu o negatiu. Amb un bon lideratge a favor del projecte s’afavoreix la cohesió i, per tant, la creativitat dels membres de l’equip. Amb un líder que va “a favor de si mateix” o que desconeix el projecte, que solen anar junts, cada membre de l’equip tendirà a afavorir els seus propis interessos, perdent de vista l’objectiu del projecte i anul·lant la creativitat.

Una altra condició important per a un projecte que pretén ser creatiu, és el seu caràcter obert a la creativitat que ve de fora de l’equip. Els equips tancats en si mateixos tendeixen a reproduir esquemes anteriors, a tancar-se en els seus propis dogmes i per tant a perdre creativitat i anul·lar la innovació. Els models d’innovació oberta formulats inicialment per Henry Chesbourg, pretenen evitar aquestes tendències endògenes i autistes que maten la creativitat.

La creativitat ve del contrast, del pensament diferent i de la ruptura d’esquemes preconcebuts, i aquests solen estar més fora que dins de les organitzacions o dels equips d’un projecte. Avui en dia les xarxes socials i l’ús de les TIC poden afavorir les connexions externes, amb gran quantitat de persones que poden afavorir les seves idees creatives als projectes d’un equip que treballa en forma presencial.

D’altra banda, està demostrat que quan les persones treballen fora de la seva especialitat poden trobar relacions que és difícil que surtin d’un grup especialitzat o habituat a unes metodologies concretes, a un camp de treball específic. Cal actuar en camps oberts, afavorint les aportacions de persones aparentment alienes a l’objecte principal del nostre projecte, però que poden aportar espurnes de creativitat que ens permetin noves solucions als problemes que tenim plantejats.

Article de Miquel Barceló

Predes50. Creativitat 3. Miquel Barceló, 20 desembre 2015
Continuar llegint

48. Energia i sostenibilitat 2: reptes del sector energètic Miquel Barceló, 6 de desembre 2015

A l’article anterior, varem fer una breu introducció al concepte de sostenibilitat i destacàrem l’energia com la variable clau del model sostenibilista, atès que avui dia el consum d’energia és el principal focus productor de CO2, i el seu ràpid creixement el principal factor que està propiciant el canvi climàtic. En el present article, i en el següent, veurem quins són els reptes del sector energètic en la societat actual i destacarem els tres més importants: seguretat de subministrament, sostenibilitat i competitivitat.

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

Credit Photo: essenciayespacio.blogspot.com.es

a) Seguretat de subministrament:
Avui ja ningú dubta que l’energia es un bé escàs, fonamental per al desenvolupament econòmic i social. Així doncs, el control de les fonts d’energia, les tecnologies i els processos per transformar-les en electricitat o carburant, esdevenen estratègics. Deixar-ho en mans de tercers països incrementa el risc polític i econòmic d’un país i, per tant, la competitivitat del seu teixit industrial. És ja patent el fet que l’energia està present en l’agenda política de les reunions multilaterals dels governs dels països desenvolupats.
Tot i que, per raons diverses d’índole política, portem mesos amb baixos preus de l’energia, les estimacions a mitjà i a llarg termini de la International Energy Agency preveuen un increment sostingut dels preus del petroli i del gas, degut a que les reserves són limitades i a l’intens creixement del consum a Àsia. En aquest sentit, cal replantejar l’anàlisi econòmica de costos comparatius de diferents fonts energètiques, i fins i tot la rendibilitat de les mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, tenint en compte aquestes projeccions a llarg termini, així com una avaluació del risc tenint en compte diferents escenaris.
D’aquesta reflexió es dedueix que un dels elements claus del futur energètic és la seguretat de subministrament. La majoria d’experts considera que ja no podem dependre d’unes poques fonts energètiques, cal utilitzar un “mix” energètic basat en un major nombre de fonts autòctones i renovables, i diversificar les fonts i les vies d’accés als combustibles importats; així mateix, i sobretot, la reducció del consum és una peça fonamental d’aquesta estratègia.

b) Sostenibilitat
El motor impulsat per la Unió Europea assumint primer el compliment del Protocol de Kyoto, i recentment el de París, ha obligat als països membres a dirigir les seves polítiques cap a una economia basada en l’estalvi d’energia i en la generació neta, amb l’objectiu d’evitar emissions de CO2.
La protecció mediambiental s’ha convertit en un dels elements clau de la política europea. La UE està liderant la reducció d’emissions de CO2 i, amb això, està col·laborant a impulsar una indústria pròpia a través dels seus programes de recerca i desenvolupament tecnològic.
En aquest sentit la UE ha assumit realment, i probablement és una de les poques ocasions en què ho ha fet, el lideratge mundial de la indústria capaç de mitigar les emissions de CO2 . No obstant això, la inèrcia que ha de superar el canvi de model energètic cap a una generació més neta és molt elevada, i requereix d’un cert temps. Durant els propers anys, caldrà desenvolupar les tecnologies adequades, posar-les a punt i demostrar la seva fiabilitat i la seva rendibilitat en un entorn “hostil” i dominat pels models energètics convencionals.
L’objectiu que la UE es va fixar fa temps, es reduir un 20% el nivell d’emissions a l’any 2020 i aconseguir, que, a partir d’aquesta data, el nivell d’emissions es redueixi de l’ordre d’un 50% abans de final de segle. A través de la política europea i dels seus estats membres, la indústria energètica i de béns d’equipament, té l’oportunitat de crear un nou marc de negoci amb nous serveis i nous productes capaços de ser competitius a nivell global.
La UE estima que aquesta oportunitat generarà al voltant d’un milió de nous llocs de treball en els sectors de l’estalvi i eficiència energètica, les energies renovables i les tecnologies de captura i confinament de CO2.
Per impulsar amb més efectivitat aquestes polítiques, la UE va crear diversos instruments entre els quals cal destacar: el marc econòmic de l’esquema de comerç d’emissions (EU Emissions Trading Scheme), i el Programa Horitzó 2020 de R+D, en el qual l’energia i el medi ambient tenen un paper principal. Així mateix, ha impulsat compromisos vinculants per aconseguir un estalvi d’un 20% d’energia primària en el 2020, i un 20% de penetració de les energies renovables al 2020.
c) Competitivitat
A més de la seguretat de subministrament i la sostenibilitat cal que les noves fonts d’energia, i que els models de negoci sobre els quals es basi el nostre futur, siguin competitius.
S’han de revisar els mecanismes de mercat per evitar que els veritables costos quedin ocults en benefici d’una posició dominant. En un sector tan estratègic per al desenvolupament econòmic i social d’un país cal establir instruments regulatoris molt ferms i transparents que assegurin que els preus són fiables per part de tots els jugadors. En aquestes condicions, els nous models de negoci basats en les energies netes han de demostrar la seva capacitat de competir.
Probablement ens adonem que preservar el medi ambient té un cost, hem de avaluar-lo per internalitzar-lo en cada un dels processos, i induir a través del preu inversions en aquest nou sector.
El sector energètic està canviant molt ràpidament i dins de vint anys el model energètic que tindrem no s’assemblarà en res al que teníem fa vint-i-cinc anys. Això vol dir, que estan aflorant immenses oportunitats per situar-se en primera fila en el desenvolupament de les tecnologies netes i competitives, que en el futur podran aconseguir una important quota de mercat. Pocs sectors econòmics estan en aquesta situació.

A continuació, es presenta una figura en què l’empresa BP (British Petroleum) analitza els elements clau del nostre futur energètic.

48_BP

Aquesta important empresa petroliera, situa en el centre del seu model de factors clau a la tecnologia que, segons ells, implicarà o estarà a la base del canvi en els altres factors: el creixement de la demanda, els reptes de subministrament, les restriccions ambientals i la seguretat de subministrament. En qualsevol cas, tots aquests factors, juntament amb les polítiques públiques, seran determinants del futur energètic del món.
En el proper article veurem quins són els principals reptes de cadascuna de les fonts energètiques que tindran un paper important en el futur.

Article de Miquel Barceló

Predes48. Energia i sostenibilitat 2: reptes del sector energètic Miquel Barceló, 6 de desembre 2015
Continuar llegint

45. Polítiques de promoció econòmica 3: la teoria de Clústers. Miquel Barceló, 15 Novembre 2015

Des de la formulació d’Alfred Marshall (Marshall, 1890) dels “districtes industrials”, fins al modern concepte de “clúster” proposat per Michael Porter (Porter, 1990 i 1998), passant per l’anàlisi dels districtes industrials de la “terza Italia “(Becatini, 1987 i 1989), han estat nombrosos els economistes que han estudiat el fenomen de la relació entre l’espai regional o local i els actors econòmics i la innovació. La teoria i la pràctica actuals dels “clústers” es basa en aquesta tradició i tracta d’integrar les característiques pròpies de l’economia del coneixement que hem vist a articles anteriors.

Predes45. Polítiques de promoció econòmica 3: la teoria de Clústers. Miquel Barceló, 15 Novembre 2015
Continuar llegint

44. Polítiques de promoció econòmica 2: la teoria de les tres T. Miquel Barceló, 8 de novembre 2015

La quàdruple hèlix que hem vist a l’article anterior, es centrava en el paper dels agents públics i privats i en les seves interrelacions. Però la base de tot això, és el paper que juguen les persones amb talent; sense talent no hi ha economia basada en el coneixement i aquestes persones decideixen viure i treballar on pensen que es donen les millors condicions. Promoure aquestes condicions serà una de les funcions essencials de les noves polítiques públiques.

Predes44. Polítiques de promoció econòmica 2: la teoria de les tres T. Miquel Barceló, 8 de novembre 2015
Continuar llegint

43. Polítiques de promoció econòmica i societat civil. 1r de novembre 2015

Hem dedicat alguns articles a l’economia del coneixement sense aprofundir massa en aquest concepte. Dedicarem aquest article i els tres següents a parlar de tres models de referència relacionats amb l’economia basada en el coneixement. Es tracta de tres teories que anirem desenvolupant: la triple hèlix (actualment quàdruple) la teoria de les tres T i la teoria de Clústers. Aquesta última en dos articles, el 45 en el qual presentarem la teoria i el 46 en el que l’aplicarem als clústers urbans.

Predes43. Polítiques de promoció econòmica i societat civil. 1r de novembre 2015
Continuar llegint