Bloc

A l’article anterior, varem fer una breu introducció al concepte de sostenibilitat i destacàrem l’energia com la variable clau del model sostenibilista, atès que avui dia el consum d’energia és el principal focus productor de CO2, i el seu ràpid creixement el principal factor que està propiciant el canvi climàtic. En el present article, i en el següent, veurem quins són els reptes del sector energètic en la societat actual i destacarem els tres més importants: seguretat de subministrament, sostenibilitat i competitivitat.

La sostenibilitat, una visió general. La revolució industrial ha representat un punt i apart en la història de la humanitat; una singularitat rupturista que ha disparat totes les variables econòmiques i socials dels últims 250 anys.

La quàdruple hèlix que hem vist a l’article anterior, es centrava en el paper dels agents públics i privats i en les seves interrelacions. Però la base de tot això, és el paper que juguen les persones amb talent; sense talent no hi ha economia basada en el coneixement i aquestes persones decideixen viure i treballar on pensen que es donen les millors condicions. Promoure aquestes condicions serà una de les funcions essencials de les noves polítiques públiques.

Hem dedicat alguns articles a l’economia del coneixement sense aprofundir massa en aquest concepte. Dedicarem aquest article i els tres següents a parlar de tres models de referència relacionats amb l’economia basada en el coneixement. Es tracta de tres teories que anirem desenvolupant: la triple hèlix (actualment quàdruple) la teoria de les tres T i la teoria de Clústers. Aquesta última en dos articles, el 45 en el qual presentarem la teoria i el 46 en el que l’aplicarem als clústers urbans.

En pocs dies he tingut l’oportunitat de conèixer dues situacions diferents, ambdues relacionades amb la ciència. A la primera Antonio Parente, científic i empresari del sector de la biotecnologia, ens va explicar la seva experiència professional i vital. La segona situació és la que s’oferia a La Vanguardia del 11 d’octubre i portava per títol: “50 milions per a R + D llençats. L’Institut de Medicina Molecular del CSIC, abandonat des del 2011 “. Aquesta informació es completava amb els articles de dos investigadors, que mostraven la seva frustració davant la situació de la ciència a Espanya.