Bloc

Hem dedicat alguns articles a parlar de la nova ciutat del coneixement i de la creació d’espais innovadors urbans (articles 34 al 36). També hem presentat el model de districte innovador 22 @Barcelona (article 21) i la teoria i pràctica dels ecosistemes innovadors urbans (articles 6 i 9). Aquest article el dedicaré al possible desenvolupament d’aquests districtes urbans com a ecosistemes innovadors en algunes ciutats d’Amèrica Llatina.

La promoció de clústers urbans o el paper de les ciutats com a agents globals.

Mitjançant la integració de les teories vistes en els articles anteriors, i la seva confrontació amb la realitat local, en aquest cas del projecte 22@ de la ciutat de Barcelona, s’ha anat desenvolupant un model de nova ciutat del coneixement. És un model obert, nascut de la dinàmica de l’esmentat projecte durant el període 2003-2007, resultat per tant del treball d’un conjunt de professionals que han participat amb entusiasme en el mateix i que vaig tenir el privilegi de liderar.

Aquesta és la tercera entrega dedicada a Peter Drucker. En l’article 11 parlàvem de la revolució del coneixement, vèiem una perspectiva històrica des de la primera revolució industrial fins a l’actual revolució del coneixement, passant per la segona revolució industrial del segle XX que és quan es produeix l’explosió de la productivitat deguda a Taylor i els seus descendents. A l’article 27 ens referíem a l’economia del coneixement i dèiem amb Drucker, que la productivitat de les economies dependrà dels treballadors no manuals i de la seva capacitat per organitzar la producció i la circulació de la informació de la forma més eficient; seguint la terminologia emprada per Peter Drucker, dependrà de la “aplicació del saber al saber”.

En l’article anterior hem vist com la configuració de l’espai urbà determina la interacció entre les persones i com aquest podia condicionar el seu comportament. La ciutat és bàsicament un espai d’interacció i el conjunt d’interaccions generen influències externes que modifiquen la conducta. La forma i l’organització de l’espai urbà de determinarà les interaccions i condicionarà el comportament.

En l’article anterior hem vist que les ciutats juguen un paper protagonista en la globalització, que les ciutats competeixen a nivell global i que un factor fonamental d’aquesta capacitat competitiva és la capacitat d’atreure i fixar talent de tot el món. També ens hem referit a l’emergència de nous models de ciutat que hem anomenat ciutat compacta, sostenible i del coneixement per contraposició a la ciutat industrial tradicional que és difusa, no sostenible i no competitiva en la nova economia.

Les ciutats juguen un paper fonamental en la globalització, en realitat són els seus agents principals i no els estats o països. És cert que aquests marquen les polítiques econòmiques i el marc jurídic que han de respectar els agents econòmics. Però són les empreses, les que actuen en el marc global; estructurant el seu sistema productiu mitjançant l’organització de funcions, pròpies o alienes, en diferents ciutats del món, aquelles que disposen d’una condicions locals més apropiades per a cada funció.