Bloc

39. Les ciutats com a espai d’interacció. Miquel Barceló. 4 octubre 2015

La ciutat és l’àmbit de la diversitat, la varietat, la sorpresa, sempre passen coses, es poden descobrir nous llocs i conèixer noves persones. Com afirma Jane Jacobs a “vida i mort de les grans ciutats”, la ciutat proporciona el que d’una altra manera només s’aconseguiria viatjant; és a dir, allò que és estrany.

Miquel Barceló39. Les ciutats com a espai d’interacció. Miquel Barceló. 4 octubre 2015
Continuar llegint

33. Creativitat segons Jonah Lehrer, Miquel Barceló, 23 agost 2015

En l’article anterior vam parlar de creativitat i innovació i ens varen referim a autors brillants com Snow, Steiner o Zweig que han tractat la creativitat des de diferents perspectives. Vam veure també la relació entre creativitat i innovació, així com el paper de les metodologies en el procés creatiu i, al final de tot això, acabàvem formulant la necessitat de gestionar la creativitat per a la innovació.

Miquel Barceló33. Creativitat segons Jonah Lehrer, Miquel Barceló, 23 agost 2015
Continuar llegint

32. Creativitat, innovació i Stefan Zweig. Miquel Barceló, 16 agost

La creativitat com a font d’innovació. Si recordem les diferents definicions que hem anat veient sobre innovació, particularment les que destacàvem en l’article número 15, i les intentem reduir a idees clau destacaríem: crear nous recursos, adaptar recursos existents, crear riquesa, crear un canvi, procés que transforma una idea en valor pel client, crear beneficis per a l’empresa, generar un flux constant d’innovacions, etc. Si volem sintetitzar encara més aquestes idees clau les podríem concentrar en dos conceptes: procés sistemàtic i acte de creació. Gestió i creativitat.

Miquel Barceló32. Creativitat, innovació i Stefan Zweig. Miquel Barceló, 16 agost
Continuar llegint

31. Aliances i ètica professional. Miquel Barceló 9 agost 2015

En ple mes d’agost, algunes de les activitats més estimulants que un pot fer, a part de les relacions personals i familiars, festes majors, platges etc., consisteix en la lectura o relectura de llibres i pensar en temes sobre els quals normalment no tenim temps de reflexionar. Aquesta setmana he escollit com a tema de reflexió pel meu article les aliances i l’ètica professional. Començaré resumint el que els autors, Sergi Guillot i jo mateix, hem deixat escrit sobre el tema en el llibre Gestión de Proyectos Complejos.

jonatanjumbert31. Aliances i ètica professional. Miquel Barceló 9 agost 2015
Continuar llegint

30. Quins tipus d’innovació? Miquel Barceló, 2 agost 2015

Ara fa unes setmanes, a l’article 18 dedicat a innovació i R+D analitzàvem la relació complexa entre innovació i activitats d’R+D i ens referíem a dos estudis que tracten aquest tema, deguts a la consultora Booz Allen Hamilton (http://www.boozallen.com/). Vèiem que les activitats d’R+D no son l’element fonamental de la capacitat innovadora de les empreses. Els factors que decideixen la capacitat innovadora d’una empresa es troben entre els seus components culturals i les metodologies que s’apliquen a l’organització. La forma en que les empreses gestionen la innovació.

jonatanjumbert30. Quins tipus d’innovació? Miquel Barceló, 2 agost 2015
Continuar llegint

29. Sistemes Regionals d’Innovació: casos de Xile, Perú, Europa i EUA. 26/7/15

En el passat articulo del mes de juny 2015 (24. Reflexions en ocasió d’una tesi doctoral sobre Sistemes Regionals d’Innovació, SRI), dedicat a la tesi sobre SRI presentada pel Dr. Ismael Abel en la Universitat Politècnica de València, afirmàvem que en totes les regions hi ha recursos endogens que interactuen entre si com a sistemes dinàmics que poden analitzar-se i potenciar-se a partir de polítiques públiques que tinguin en compte les característiques específiques de cada SRI. Un Sistema Regional d’Innovació és un sistema complex i dinàmic, format per multiplicitat d’actors que interactuen en un territori.

jonatanjumbert29. Sistemes Regionals d’Innovació: casos de Xile, Perú, Europa i EUA. 26/7/15
Continuar llegint

27. Coneixement al quadrat (Peter Drucker 2). Miquel Barceló, 12 juliol 2015

En l’article 11 dedicat a Peter Drucker i la revolució del coneixement, vèiem una perspectiva històrica des de la primera revolució industrial fins a l’actual revolució del coneixement, passant per la segona revolució industrial del segle XX que és quan es produeix l’explosió de la productivitat deguda a Taylor i els seus descendents.

jonatanjumbert27. Coneixement al quadrat (Peter Drucker 2). Miquel Barceló, 12 juliol 2015
Continuar llegint