Al programa Badalona Tres60 en Toni Forteza va entrevistar ahir al Miquel Barceló.
Es va analitzar el paper actual dels polígons industrials i particularment els badalonins.
Al programa Badalona Tres60 en Toni Forteza va entrevistar ahir al Miquel Barceló.
Es va analitzar el paper actual dels polígons industrials i particularment els badalonins.
Començarem l’any abordant un tema en el qual he vingut reflexionant darrerament, de manera especial durant aquestes vacances de Nadal que ja acaben. Es tracta de l’observació empírica, o de la sensació personal, que molts projectes que es comencen amb il·lusió i entusiasme, acaben fracassant o es moren en el silenci de l’oblit.
Acabem aquest any 2015 amb l’article número 50 dedicat a la creativitat, font de tota innovació. Com afirma Jorge Wagensberg en el seu llibre autobiogràfic “Alguns anys després” (Ed. Now Books, 2015), “la creativitat d’un ésser humà és la seva principal font d’autoestima i d’equilibri mental”. Com Sennet, Wagensberg es refereix a l’artesà creatiu i parla del projecte com “… pilar central de la creativitat humana i marca la línia vermella que separa els individus i els col·lectius que funcionen dels que no funcionen”.
A l’article anterior, varem veure els reptes del sector energètic en general. En el present article, repassarem els principals reptes de cadascuna de les fonts energètiques que tindran un paper important en el futur.
A l’article anterior, varem fer una breu introducció al concepte de sostenibilitat i destacàrem l’energia com la variable clau del model sostenibilista, atès que avui dia el consum d’energia és el principal focus productor de CO2, i el seu ràpid creixement el principal factor que està propiciant el canvi climàtic. En el present article, i en el següent, veurem quins són els reptes del sector energètic en la societat actual i destacarem els tres més importants: seguretat de subministrament, sostenibilitat i competitivitat.
La sostenibilitat, una visió general. La revolució industrial ha representat un punt i apart en la història de la humanitat; una singularitat rupturista que ha disparat totes les variables econòmiques i socials dels últims 250 anys.
Des de la formulació d’Alfred Marshall (Marshall, 1890) dels “districtes industrials”, fins al modern concepte de “clúster” proposat per Michael Porter (Porter, 1990 i 1998), passant per l’anàlisi dels districtes industrials de la “terza Italia “(Becatini, 1987 i 1989), han estat nombrosos els economistes que han estudiat el fenomen de la relació entre l’espai regional o local i els actors econòmics i la innovació. La teoria i la pràctica actuals dels “clústers” es basa en aquesta tradició i tracta d’integrar les característiques pròpies de l’economia del coneixement que hem vist a articles anteriors.