General

Aquesta és la tercera entrega dedicada a Peter Drucker. En l’article 11 parlàvem de la revolució del coneixement, vèiem una perspectiva històrica des de la primera revolució industrial fins a l’actual revolució del coneixement, passant per la segona revolució industrial del segle XX que és quan es produeix l’explosió de la productivitat deguda a Taylor i els seus descendents. A l’article 27 ens referíem a l’economia del coneixement i dèiem amb Drucker, que la productivitat de les economies dependrà dels treballadors no manuals i de la seva capacitat per organitzar la producció i la circulació de la informació de la forma més eficient; seguint la terminologia emprada per Peter Drucker, dependrà de la “aplicació del saber al saber”.

En l’article anterior hem vist com la configuració de l’espai urbà determina la interacció entre les persones i com aquest podia condicionar el seu comportament. La ciutat és bàsicament un espai d’interacció i el conjunt d’interaccions generen influències externes que modifiquen la conducta. La forma i l’organització de l’espai urbà de determinarà les interaccions i condicionarà el comportament.

En l’article anterior hem vist que les ciutats juguen un paper protagonista en la globalització, que les ciutats competeixen a nivell global i que un factor fonamental d’aquesta capacitat competitiva és la capacitat d’atreure i fixar talent de tot el món. També ens hem referit a l’emergència de nous models de ciutat que hem anomenat ciutat compacta, sostenible i del coneixement per contraposició a la ciutat industrial tradicional que és difusa, no sostenible i no competitiva en la nova economia.

Les ciutats juguen un paper fonamental en la globalització, en realitat són els seus agents principals i no els estats o països. És cert que aquests marquen les polítiques econòmiques i el marc jurídic que han de respectar els agents econòmics. Però són les empreses, les que actuen en el marc global; estructurant el seu sistema productiu mitjançant l’organització de funcions, pròpies o alienes, en diferents ciutats del món, aquelles que disposen d’una condicions locals més apropiades per a cada funció.

La ciutat és l’àmbit de la diversitat, la varietat, la sorpresa, sempre passen coses, es poden descobrir nous llocs i conèixer noves persones. Com afirma Jane Jacobs a “vida i mort de les grans ciutats”, la ciutat proporciona el que d’una altra manera només s’aconseguiria viatjant; és a dir, allò que és estrany.