Ja fa temps que quan algú ha de presentar una idea o un projecte a un auditori sol acompanyar-se d’una eina de representació gràfica en imatges i textos que sovint és un powerpoint.
Aquesta eina de representació és molt útil per exposar idees i conceptes i, en aquest sentit, hem donat un gran pas endavant sobre la forma tradicional de fer de fa uns anys.
A la cimera de Lisboa de març de 2000, els caps d’Estat i de Govern europeus, varen acordar un nou objectiu estratègic per a la Unió Europea: transformar-la en l’ economia més competitiva del món l’any 2010. Constatat el fracàs d’’aquesta estratègia, el Consell Europeu de desembre de 2009 es planteja la revisió de l’estratègia de Lisboa, prenent com a punt de partida l’impacte de la crisi i els reptes del futur de la UE. Resultat d’aquesta revisió, s’aprova una nova estratègia política anomenada “Europa 2020”.
En un article anterior parlàvem dels Ecosistemes innovadors i Catalunya i acabàvem dient:
Sembla clar que amb l’objectiu de poder definir possibles accions que ens permetin avançar en la configuració d’autèntics ecosistemes innovadors, una anàlisi comparada d’aquests rics ecosistemes pot ser d’interès per a Catalunya. En aquest sentit, és important insistir en la importància de la multiplicitat d’actors involucrats a l’ecosistema, actors que també existeixen (universitats, centres de recerca, centres tecnològics, parcs científics, parcs empresarials, institucions públiques amb vocació pro-activa) a casa nostra. Però més enllà de la presència d’aquests actors (i d’algunes limitacions en el seu disseny i operativa), l’aspecte més rellevant perquè puguem parlar d’un veritable ecosistema innovador a casa nostra es troba en definir les seves funcions en relació al conjunt i en aconseguir una adequada interacció entre ells.
La cultura industrial ha fet aportacions notables a la humanitat com el sentit del temps o de l’eficiència en els processos de producció però també ha comportat algunes mancances que es posen de manifest en un moment de canvi històric com l’actual. Una de les més significatives és potser la dificultat de l’enfoc sistèmic a l’hora de fer front a problemes complexos. A la societats industrials, a banda de suposar que el valor es troba en els objectes físics, ens hem acostumat (potser per aquest sentit de l’eficiència i el temps) a associar cada problema a un instrument que el soluciona en el que clarament és una derivada del mecanicisme propi de la revolució industrial. Les màquines i els instruments resolen els problemes. Tenim un problema, ho resolem amb l’instrument apropiat. Volem resoldre el tema de l’emprenedoria, creem una incubadora.
Ara fa uns dies analitzàvem les característiques de la crisi del actual model de promoció econòmica local i proposàvem la necessitat de reformular la seva estratègia, els instruments i els objectius. Ara desenvoluparem alguns dels continguts que hauria de tenir el canvi necessari i urgent en les polítiques de promoció econòmica local. Proposem reflexionar sobre els següents elements.
Algunes de les paraules més repetides darrerament al món de la política i de l’economia són innovació i emprenedoria. Sembla clar que el futur del nostre país dependrà de com sapiguem portar a la pràctica aquests dos conceptes. De com sapiguem innovar i de com sapiguem emprendre noves empreses. Del sistema d’innovació en parlarem un altre dia, avui ens referirem a un aspecte de l’emprenedoria, aquell que connecta amb la innovació. Parlarem de com podem innovar en un model de negoci, de com podem passar d’un Pla A a un Pla B, doncs d’això es tracta.
Peter Drucker és el fundador de la gestió moderna. Nascut a Àustria al començament del segle XX, va treballar a Alemanya, i en els anys trenta va haver d’emigrar a EUA. Durant seixanta anys va estar donant classes i assessorant empreses i va escriure gran quantitat de llibres i articles. Drucker va reflexionar sobre la revolució actual, el canvi de la societat industrial a una nova societat basada en el coneixement.
