Bloc

Gestió de la Innovació i R+D: ¿Un eix o dos?

Un fenomen que ha caracteritzat la innovació en el nostre país en els darrers anys, i que estem veient també reproduït en entorns como el Llatinoamericà, es caracteritza per associar les activitats d’ innovació al desenvolupament de tecnologia i a un “push” tecnològic que deixava (i segueix deixant…) el mercat i els models de negoci molt mancats de protagonisme vers la tecnologia.

Captura ImatgeAquesta realitat ha vingut en gran mesura promoguda i facilitada por les estratègies públiques de promoció de la R+D+i en les que la “i petita” tenia poc pes i que tendien i tendeixen a identificar la innovació amb la tecnologia.  Conseqüència això, en el nostre país s’ han realitzat nombrosos projectes que un excel·lent professor de l’ Escola d’ Enginyers qualificà com R+D+e (Recerca, Desenvolupament i estanteria….perquè bona part dels projectes realitzats no aportaven valor a les empreses i acabaven abandonats a l’estanteria d’ algun Centre Tecnològic i/o de recerca de la Universitat).

 

Pot afirmar-se amb certa rotunditat que la R+D+i s’ha desenvolupat en gran mesura  prioritzant descaradament l’eix tecnològic, deixant de forma alarmant de banda la Gestió de la Innovació en les empreses.

En altres paraules, s’ha actuat sobre un únic eix del gràfic inferior identificat en la línia de color vermell:

pushcat1

Lamentablement no podem conduir el Delorean de Michael J.Fox i viatjar temps enrere per tal d’arreglar el que es va fer malament temps ençà, però existeix marge suficient i estem a temps ,fent de la necessitat virtut, de poder corregir l’ estratègia i implantar estratègies d’ innovació en els dos eixos que permetin a les empreses innovar en models de negoci, processos, productes i serveis en un entorn cada cop més incert i complex.

L’anomenat R+D+e del passat ha repercutit en la percepció de no poques empreses (especialment les PYMES) de que la xarxa de ciència i tecnologia no representa una oportunitat real per als seus negocis donat que el ”model” havia deixat de banda les seves necessitats i realitats. En contraposició a aquesta percepció, que es fonamenta en el que ja no podem arreglar, el fet cert és que avui aquest país ofereix una xarxa de ciència i tecnologia perfectament capacitada per a oferir solucions a les empreses PYME, i precisament s’ espera d’aquesta xarxa que assumeixi els riscos tecnològics (pels quals reben finançament públic de forma més o menys directa i/o en fons competitius) que les PYMES sovint no estan en condicions de suportar.

L’eix tradicionalment oblidat és el de la Gestió de la Innovació. Lamentablement, figures amb la visió d’ Amancio Ortega i Steve Jobs per a la definició i execució de models de negoci innovadors apareixen amb poca freqüència.  Deixar la innovació en mans de visions i lideratges individuals, o fins i tot a l’ atzar, és molt perillós per a les organitzacions… i sinó que li preguntin a Nokia que deixà en mans del seu CEO la decisió de no treure al mercat el primer telèfon i tauleta tàctil amb un marge de set anys abans de que ho fessin Apple y Samsung.

El mercat és cada cop més complex, ràpid i el mon canvia amb celeritat a l’igual que els models de negoci, els productes i els serveis. Això obliga a les organitzacions a establir sistemes i metodologies de Gestió de la Innovació que les dirigeixin cap a la Innovació Sistèmica i evitar errors como l’esmentat de Nokia, que són fruit de decisions individuals i lideratges més o menys encertats dins de l’ organització.

És ben cert que la realitat de las PYMES no és la de Samsung y la d’ Apple, però les PYMEs cada cop són més conscients de lo imprescindible que és actuar en el doble eix per a garantir la seva continuïtat, diversificar-se i créixer. Les PYMES tenen a la seva disposició una xarxa de ciència i tecnologia que és necessari i prioritari que coneguin bé i que ofereix excel·lents oportunitats, mentre que en l’eix de la gestió de la innovació, existeixen metodologies, professionals i empreses sobradament capacitades per a implantar solucions ajustades a cada realitat empresarial i fer així possible la Innovació Sistèmica.

Poc a poc, les administracions han identificat la importància de passar de l’ estratègia del push tecnològic a l’estratègia de la gestió de la innovació, i no tardarem (al menys això esperem molts…) a veure instruments específics de promoció i implantació de Models d’ Innovació a les organitzacions, tant de forma puntual (Exercicis i projectes de detecció i definició d’ oportunitats, productes, serveis i/o nous models de negoci) com sistèmica (La implantació de Sistemes de Gestió de la Innovació de forma anàloga d’altres com poden ser els de Qualitat).

En altres paraules, es tracta de promoure i afavorir instruments que facin possible que cada PYME tingui al seu Steve Wozniak en l’eix tecnològic (en forma de recursos propis i/o aportació de valor i risc per part de l’ecosistema de ciència i tecnologia) i al seu Steve Jobs en l’eix de Gestió de la Innovació (Amb convocatòries publiques o instruments que promoguin sistemes de gestió de la innovació i/o amb el recolzament directe de professionals de la innovació). D’aquesta manera el gràfic anterior passaria a ser molt més encoratjador de cara al futur:

 

pushcat1push2_new4pushcat2

És un exercici molt interessant valorar el pes de cada eix per cada realitat empresarial. Empreses de poca, nul·la o gairebé nul·la base tecnològica poden ser molt innovadores en models de negoci, productes, serveis, processos i ser-ho encara més considerant de forma recurrent els serveis de Centres tecnològics, Universitats i, de forma general, de l’anomenat ecosistema de ciència i tecnologia.

Per altra banda, empreses tradicionalment de push tecnològic i mancades d’èxit en la valorització de la seva tecnologia en el mercat, tenen l’ oportunitat d’ implementar estratègies per a desenvolupar l’eix de la gestió de la innovació de forma sistèmica posar en valor la seva tecnologia en forma de productes, serveis i models de negoci acurats.

Arribats a aquest punt, la clau de l’ èxit és saber balancejar el pes de cada eix en cada realitat empresarial i identificar i conèixer  el valor que poden aportar i aporten los professionals de la Innovació i l’ Ecosistema de Ciència i Tecnologia.

David Agustin RipollGestió de la Innovació i R+D: ¿Un eix o dos?

Articles relacionats

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *