Bloc

La nova ciutat del segle XXI. Miquel Barceló. 2017.1

La ciutat actual es resultat natural d’un sistema productiu, el que correspon a la segona revolució industrial del segle XX, que té el seu ple desenvolupament durant la segona meitat del segle i, a Catalunya, sobretot a partir dels anys 60.

Credit Photo www.cateconomica.com

Credit Photo www.cateconomica.com

El sistema econòmic basat en la producció industrial, el nucli tecnològic dominant, un sistema de mobilitat basat en el vehicle automòbil i el motor de combustió interna, el sistema energètic basat en l’electricitat i en els derivats del petroli, etc determinen un urbanisme que porta a la ciutat dispersa, a l’especialització d’usos urbanístics, a la creació d’espais d’activitat econòmica basats en l’expansió del polígon industrial situats fora de les ciutats, etc.

Però resulta que actualment estem en ple procés de canvi del sistema productiu, cap a un nou model en el que la fàbrica industrial tradicional es transforma en una cadena de valor global. La innovació es el factor clau de la competitivitat, aquesta innovació surt del coneixement i la creativitat, el talent de les persones; persones que volen viure en una nova ciutat. Actualment ens trobem en un moment de transició, amb un sistema energètic en crisi i en ple procés de transformació,  davant la necessitat d’un nou model de mobilitat, un canvi cultural profund que porta per exemple a primar el valor de l’inmaterial sobre el de l’objecte físic, etc. Tots aquests factors, provoquen una gran revolució econòmica i social, que comporta la necessitat d’un canvi radical en la manera en que s’ha plantejat fins ara l’urbanisme a casa nostra, i arreu del món.

Recordant al clàssic, podríem afirmar que aquest nou urbanisme es massa important per deixar-lo en mans dels urbanistes, o nomes dels urbanistes. Cal que tinguem una nova visió del fet urbà que resulta de la integració conceptual de continent i de contingut; el sistema productiu i la nova realitat econòmica no poden anar per una banda i l’urbanisme per una altra. El nou urbanisme haurà de ser resultat de la integració de disciplines com la innovació, la tecnologia, el nou model energètic, les politiques educatives i socials i, per suposat, les politiques econòmiques i industrials. No podem planificar el territori sense una visió integral de les noves tendències que estan determinant la nova ciutat del segle XXI. Aquest canvi radical, es produirà al llarg d’un procés que segurament durarà uns quants anys, però que ja ha començat.

Penso que es tracta d’alinear el nou urbanisme amb la nova realitat producte de l’actual revolució dita del coneixement, o de la innovació o del que alguns autors en diuen la revolució metropolitana. Si es cert que estem en una revolució, segurament s’hauran de tallar alguns caps, en el sentit metafòric de caps conceptuals que han vingut funcionant fins ara i que ja no donen mes de si.

Les noves centralitats urbanes 

El nou sistema productiu reclama un nou urbanisme i un paper dominant de la innovació y els centres de coneixement; les noves activitats productives requereixen d’una visió diferent del planejament urbanístic i la nova ciutat.

En aquest sentit penso que l’existència de sòl industrial en polígons en procés progressiu d’abandonament ens dona una gran oportunitat de transformar aquest sòl en nova ciutat on la innovació, la tecnologia, el coneixement tinguin un paper fonamental. Caldrà aprofundir en aquesta línia segurament per la via de projectes pilot com el que ja s’està treballant a algunes ciutats catalanes i arreu.

Considerant la innovació com una les característiques de les noves centralitats urbanes, es podria tenir en compte el model del Districte 22@ de Barcelona, actualitzant els factors clau a considerar, per a nous projectes de centralitat innovadora. En aquest sentit penso que actualment es donen les condicions, i la necessitat, d’incorporar al model 22@ tan la transformació social de barris colindants al sòl industrial actual, com la incorporació de determinades tecnologies al servei dels ciutadans i de les activitats.

Per què projectes inicialment interessants com el Parc de l’Alba al voltant del Sincrotro, o el BZ a la Zona Franca o el Biopol a Bellvitge i tants altres, no han funcionat com estava previst?, i per que el 22@ fins a finals del 2007 sí va funcionar com projecte de transformació urbana?. Quins son els elements clau que ha de reunir un projecte de transformació com els esmentats i altres que es puguin plantejar en el futur?. Aquesta es una pregunta clau que s’ha d’intentar contestar per part de les ciutats que es plantegin aquests tipus de transformacions, i que passaria per projectes i models sòlids, una visió sistèmica del fet urbà i un model de governança operatiu.

Transformació dels actuals polígons industrials: com s’ha dit, representen la gran oportunitat de transformació urbana cap a la nova ciutat del segle XXI. Sense el lideratge públic, molts d’aquest sòls s’aniran transformant en residencials, cosa que de fet ja esta passant. Amb un lideratge públic clar, basat en nous criteris de centralitat, podríem avançar cap a la nova ciutat del segle XXI. S’hauria de fer un esforç per integrar els centres innovadors i altres nuclis de coneixement al territori respectiu. Segurament caldria fer un mapa que integri els diferents elements del territori per situar i desenvolupar noves centralitats innovadores.

El actuals polígons industrials situats fora de trama urbana necessiten reforçar els serveis innovadors a les empreses, activar processos de clusterització i promoure noves activitats econòmiques. Per això cal identificar i crear noves centralitats en els polígons, on es concentrin aquests serveis. En alguns casos, ja hi ha centres de serveis, en altres s’hauran de crear. En ambdós casos s’han de potenciar.

En el cas del sòl industrial situat en trama urbana al costat de les vivendes, es podrien identificar alguns projectes pilot de transformació cap a la nova ciutat del segle XXI, seguint una metodologia que s’està aplicant actualment aquí i a altres països.

En aquest darrer cas, el factor clau consisteix en saber integrar la transformació urbanística, l’estratègia econòmica d’especialització productiva, la incorporació de tecnologies segons un model smart cities al servei dels ciutadans i, finalment però no menys important, la transformació social dels barris de l’entorn del sòl industrial. 

Es tractaria de transformar un sòl industrial urbà en la nova ciutat del segle XXI creant un ecosistema innovador urbà integrat pels següents subsistemes: 

  • Subsistema urbanístic: planejament urbà basat en la barreja d’usos, elevades densitats, noves mobilitats, pla infraestructures, generació de sol públic, aplicació de càrregues urbanístiques per finançar el conjunt, etc. 
  • Subsistema econòmic: estratègia de desenvolupament econòmic basada en metodologies d’especialització intel·ligent RIS3, processos de clusterització, detecció d’activitats urbanes emergents, atracció d’inversions d’alt valor afegit, etc 
  • Subsistema Tecnològic: basat amb elements de la cultura smart-city o wise-cities al servei dels ciutadans. Desenvolupament de programes relacionats amb l’ús de les TIC, un nou model energètic per empreses i per ciutadans, infraestructures tecnològiques,etc. 
  • Subsistema social: la transformació urbanística, econòmica i tecnològica al serveis dels ciutadans i com palanca de transformació social dels barris. Accions concretes, no només per evitar la gentrificació (accions reactives) si no accions proactives sobretot relacionades amb el sistema educatiu, per activar l’ascensor social com motor de transformació. S’ha demostrat que només amb inversió pública aplicada a l’urbanisme (cas del barri de La Mina a Barcelona) no es transformen socialment els barris. 

La visió i la gestió integrada dels quatre subsistemes urbans, permeten la transformació del sòl industrial i de possibles barris degradats en una nova ciutat on sigui possible i desitjable viure i treballar. La nova ciutat complexa i compacta del segle XXI. Si el lector vol aprofundir en aquests temes pot consultar el llibre Citynomics aquí.

Miquel Barceló

 

 

 

 

 

 

Miquel BarcelóLa nova ciutat del segle XXI. Miquel Barceló. 2017.1

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *