Bloc

Què fer amb el 22@? Capítol 1. 2017.3

El districte 22 @ de Barcelona és un referent mundial com a ecosistema urbà innovador, però actualment es troba en un moment crucial per a la seva evolució en els propers anys.

Credit Photo: Johny Sanchez

Credit Photo: Johny Sanchez

En el present article, dividit en dos capítols, reflexiono sobre la seva perspectiva futura, a partir de la seva història i de la seva situació actual.

Una mica d’història

Com ja sabeu els que seguiu els meus articles (veure per exemple l’article 21 en el bloc d’Innopro  o el capítol 3.5 del meu llibre Citynomics), a partir d’un debat ciutadà sobre el futur d’un antic barri industrial situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, ​​l’Ajuntament va decidir transformar unes 200 Has de sòl industrial en un modern districte d’innovació. Vegem un resum de la seva evolució.

1998-1999 un debat ciutadà

Tot comença l’any 1.998 quan l’Ajuntament de Barcelona inicia un procés de planificació urbanística del sòl industrial del barri del Poblenou. Per aquella època dirigia la fundació ICT que pocs anys abans s’havia ubicat en una antiga fàbrica d’aquest barri.  La Fundació, que promovia la innovació a l’economia catalana, va crear el grup Cercle Digital que es reunia a la cafeteria de l’edifici per debatre sobre temes d’interès general relacionats amb la tecnologia i la societat.

Un dels temes debatuts durant el període 98-99, va ser el pla d’urbanisme en tramitació que, al nostre entendre, no respectava el caràcter productiu que havia tingut el barri des de la primera revolució industrial del segle XIX. En aquest sentit, alguns membres del Cercle Digital vam participar activament en un debat ciutadà, tant a nivell urbanístic com de model econòmic del que havia de ser el nou districte industrial.

Arran d’aquest debat, es van fer diversos estudis i es van analitzar 20 ciutats del món escollides com a models de la nova ciutat del coneixement i la innovació. Posteriorment, Antoni Oliva i jo mateix, vam ser els autors del llibre Ciutat digital publicat pel Pacte Industrial de la regió metropolitana de Barcelona, ​​en el qual plantejàvem un nou model de ciutat a partir de l’anàlisi comparada. Durant aquest procés, es portaren  a terme nombroses reunions, algunes amb responsables d’urbanisme de l’època. En una d’elles, recordo que el gerent d’urbanisme ens va dir: ” i quines empreses voldran venir a aquest barri?”.

Al final, vam presentar dues al·legacions al pla en fase de consulta pública i, en un moment determinat, l’alcalde Clos va decidir frenar la tramitació i deixar-ho tot per després de les eleccions municipals del 1999. Com vam comprendre després, Joan Clos havia decidit finalment apostar per la nova ciutat compacta, del coneixement, sostenible i motor econòmic, que avui és el districte 22 @ de Barcelona.

La crònica d’aquesta història es recull en un llibre escrit per Antoni Oliva “El districte d’activitats 22 @ bcn” de la col·lecció Model Barcelona, ​​Quaderns de gestió, Aula Barcelona 2003.

2000-2007 un projecte en marxa. Cóm es va gestionar el projecte s’explica al llibre “Gestión de Proyectos Complejos” (Ed.Piramide, 2013) del qual sóc coautor juntament amb en Sergi Guillot. Vegem una petita síntesi: el 1.999 Joan Clos, al capdavant de la candidatura del PSC, guanya les eleccions municipals i nomena Ramon García Bragado, un dels signants de les al·legacions al pla, nou gerent d’urbanisme. Ramón i el seu equip tècnic preparen la reforma del Pla General Metropolità per al sòl industrial (clau 22a) i defineixen una nova clau 22 @ per als nous usos del sòl industrial. En paral·lel amb aquest procés, completem el referit estudi de 20 ciutats del món que es va aportar com a annex al nou pla 22 @ i que va ser publicat com el llibre Ciutat Digital esmentat anteriorment.

Sense entrar en detall sobre els factors claus del nou model urbanístic, si vull destacar com la definició dels nous usos, l’establiment de càrregues en equilibri amb les plusvàlues corresponents, o la fixació dels estàndards d’edificabilitat, entre altres aspectes, van ser un exemple de bon fer i de capacitat de visió del nou districte. Això va permetre que es dugués a terme una operació basada en la col·laboració pública-privada, una col·laboració que permet l’equilibri entre un agent que preserva el bé públic, l’ajuntament, i agents privats amb incentius per invertir i transformar aquest antic districte industrial. El resultat, com es pot observar avui de manera clara, ha representat un gran benefici econòmic i social per a la ciutat.

Els principals objectius establerts l’any 2000 pel pla 22 @ Barcelona, ​​aprovat per unanimitat per tots els grups polítics representats a l’Ajuntament de la ciutat, amb un horitzó temporal de vint anys, eren els següents:

a) Transformar 200 Ha de sòl industrial urbà en sòl productiu destinat a empreses, centres del coneixement, espais verds per a la ciutat i habitatge públic.

b) Desenvolupar un ambiciós pla d’infraestructures a partir de formes de col·laboració publico-privades en què l’Ajuntament liderava, encara que la inversió fos majoritàriament privada.

c) Atraure inversors del sector immobiliari per a construir la major part dels quatre milions de metres quadrats de sostre on ubicar-hi empreses i centres.

d) Generar milers de llocs de treball en sectors d’activitat intensius en coneixement.

e) Atraure universitats i centres de recerca.

f) Generar sòl públic dedicat a zones verdes i a habitatge públic a partir del propi procés de transformació urbanística.

g) Desenvolupar un nou model de mobilitat d’acord amb la creació d’un avançat ecosistema innovador i sostenible.

h) Actuar de laboratori viu (living lab) per al desenvolupament de la innovació i el creixement econòmic i social.

2008-16 un districte urbà sense lideratge públic

Però va arribar la crisi econòmica i la crisi en el sistema de governança. Sobre la primera, durant 2007 ja es va començar a observar un descens en les expectatives d’inversió immobiliària, per la qual cosa es va activar el màrqueting extern en forma de participació en fires internacionals del sector i en contactes amb inversors internacionals.

Sobre la segona, la crisi de governança, em remeto al llibre esmentat Gestión de proyectos complejos. A l’article anterior 2017.2 sobre per què fracassen molts projectes, ja hem vist la importància del factor governança per a l’èxit d’aquests projectes.

El resultat de tots dos factors va ser que l’instrument clau de l’èxit del projecte, el lideratge de la societat municipal 22 @ Barcelona, ​​va deixar de funcionar. Des de llavors, i per raons diverses, es van succeir tres governs municipals, amb tres partits polítics diferents, però el govern municipal va deixar de liderar el projecte, i el districte va seguir la seva via mitjançant la dinàmica pròpia del mercat. Cal destacar que, durant aquests últims nou anys l’entitat que ha mantingut la flama i l’activitat col·lectiva del districte ha estat l’Associació d’empreses 22 @ Network, a qui cal agrair el manteniment d’activitats tendents a la dinamització de les empreses del districte, però amb una escassa implicació pràctica del govern municipal.

S’havia acabat amb un projecte però, les persones que vam tenir el privilegi de participar en el mateix, vam poder demostrar que el model funcionava i deixar un llegat per al futur. Actualment aquest model s’està aplicant a ciutats de tot el món, que veuen en el 22 @ Barcelona un bon exemple a adoptar en les seves estratègies urbanes.

Arribats a aquest punt, i davant d’algunes manifestacions de paternitat, poc ajustades a la realitat, em limitaré a recordar el vell aforisme: “L’èxit té molts pares, però el fracàs és orfe”.

Situació actual, estudi balanç de 15 anys

El passat dia 25 de gener es va presentar a Barcelona l’estudi “22 @ Barcelona 2000-2015, Barcelona ‘s Innovation District” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona amb la coordinació de la professora Montserrat Pareja-Eastaway. Podeu consultar-ho a: http://es.slideshare.net/barcelonactiva/22-barcelona-20002015-barcelonas-innovation-district/1

L’estudi valora els resultats assolits pel Districte innovador 22 @ Barcelona, ​​des de la seva concepció i desenvolupament fins al present, i té en compte no només els resultats urbanístics sinó també els aspectes econòmics i socials. Destaquen les següents conclusions:

a) Transformació urbanística: s’ha transformat gairebé la meitat del sòl industrial en 22@, s’han construït 15 Kms de nous carrers amb les més modernes infraestructures de serveis de tot tipus, 1.600 habitatges de promoció pública, i uns 14.000 m2 per a serveis avançats (clau 7 @ per a universitats i centres de R + D).

b) Transformació econòmica: el 2015, 8.823 empreses estaven instal·lades al districte, amb un total d’uns 93.000 treballadors, dels quals s’estima que uns 2.900 són treballadors autònoms. Un 32,2% del total d’empleats són graduats universitaris, la qual cosa és clarament superior a la mitjana de la ciutat, però inferior a les ciutats més innovadores del món (Segons un estudi d’Enrico Moretti, Boston 47%, Washington DC el 49% o Sant Francesc 44%).

c) Transformació social: increment de la població del districte, percentatge de població estrangera originària de països de la UE al voltant del 10% i més disponibilitat d’habitatges a la zona.

No obstant això, crec que algunes informacions que es donen a l’estudi, com ara el grau de desenvolupament dels 5 clústers programats (en realitat només han tingut un desenvolupament notable els sectors TIC i Media) o la cronologia i el lideratge del municipi s’haurien de matisar amb les informacions aportades més amunt. Un fenomen que crec que hauria de preocupar, és l’evolució dels preus de l’habitatge en el conjunt del barri del Poblenou.

En el citat acte de presentació de l’estudi, el regidor de l’ajuntament Sr. Agustí Colom va anunciar la creació d’una comissió municipal per donar-li un nou impuls al districte. Benvinguda sigui aquesta comissió. Celebraríem que per fi el govern municipal, tornés a tenir un protagonisme positiu en el desenvolupament del districte 22 @; per la qual cosa crec que s’haurien de tenir en compte elements propis de la nova ciutat del segle XXI (veure article 2017.1) i els factors d’èxit i de fracàs d’aquests projectes (veure article 2017.2).

En un proper article reflexionarem sobre què fer ara amb el districte 22 @, però avançaré alguns elements. En primer lloc això: cal fer un nou projecte. Segon, aquest projecte no s’ha de limitar a repetir el que es va fer en la primera etapa 2000-2007, les circumstàncies han canviat substancialment, tant a nivell intern com des de la perspectiva global. Tercer, cal reflexionar sobre el que representa avui la promoció d’un ecosistema urbà innovador, amb tota la seva complexitat i amb la seva enorme pluralitat d’agents. Un ecosistema no és una suma de mesures ni una llista d’agents, és un sistema complex, que cal entendre i sobre el que cal saber actuar, amb la seva dinàmica i els seus principis, d’altra banda prou coneguts, però que al nostre país crec que no s’han posat en pràctica. Finalment, el projecte i la seva aplicació han de comptar amb un sistema de governança sòlid, i això no es resol només amb una comissió o una societat municipal o amb dinamitzadors de barri, com s’està fent en altres projectes de la ciutat.

Miquel Barceló

 

Miquel BarcelóQuè fer amb el 22@? Capítol 1. 2017.3

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *