A la cimera de Lisboa de març de 2000,  els caps  d’Estat i de Govern europeus, varen acordar un nou  objectiu  estratègic per a la Unió Europea:  transformar-la en l’ economia més competitiva del món l’any 2010.  Constatat el fracàs d’’aquesta estratègia, el Consell Europeu de desembre de 2009 es planteja la  revisió de l’estratègia de Lisboa, prenent com a punt de partida  l’impacte  de la crisi i els reptes del futur de la UE. Resultat d’aquesta revisió, s’aprova una nova estratègia política anomenada “Europa 2020”.

Credit photo: https3platform.jrc.ec.europa.eu.

Les tres prioritats de l’estratègia Europa 2020

La nova estratègia Europa 2020 marca tres prioritats de les polítiques de la UE: el Creixement intel·ligent, basat en el coneixement i la innovació. El Creixement sostenible, promocionant una gestió dels recursos més eficient i una economia verda i competitiva. I el Creixement inclusiu, des del foment d’una economia amb alt nivell d’ocupació que generi cohesió econòmica, social i territorial.

En aquest nou marc de referència, s’aproven  uns nous objectius de la Política de Cohesió, que s’executa a través dels Fons Estructurals que representen aproximadament una tercera part de tot el pressupost comunitari pel període 2014-20.

Resumint, amb la nova Política de Cohesió es tracta d’orientar les accions a resultats, i no a despesa, de maximitzar l’impacte del finançament de la Unió Europea, “fer més amb menys”; d’invertir més en innovació i en les persones i empreses (no més “totxo”) i de centrar les accions en la recerca i la innovació, en la eficiència energètica i en la ocupació.

Per altra banda, les regions “més desenvolupades” com Catalunya, han de concentrar un mínim del 80% dels recursos en els quatre primers objectius que son:

Primer: potenciar l’R+D+i

Segon: Millorar l’ús i la qualitat de les TIC  i la seva accessibilitat

Tercer: Millorar la competitivitat de les PIMES

Quart: Afavorir el pas a una economia de baixes emissions de carboni.

Una nova política d’innovació per Europa: RIS3

Per l’assoliment del objectius referits, es defineix una nova estratègia anomenada RIS3 (Research and Innovation Strategy for Smart Specialization) com una agenda de transformació econòmica integral d’àmbit territorial, basada en la innovació, la recerca i la col·laboració entre agents de la quàdruple hèlix. O sigui, entre Administració Pública, Empreses, àmbits del coneixement i elements de la societat civil. Les regions europees han de definir la seva estratègia RIS3 i aplicar-la als projectes que es financin amb els Fons Estructurals europeus (Feder, FSE, Feader i FEP).

Per a generar, avaluar i seleccionar els projectes i programes a finançar per fons europeus, s’aplica aquesta nova estratègia, també anomenada d’Especialització Intel·ligent, amb els següents elements bàsics:

– Centrar les actuacions en  algunes prioritats clau (típicament sectors, reptes, tecnologies particulars) per a un desenvolupament basat en el coneixement.

– Construir sobre els actius i fortaleses existents, explotant els avantatges competitius amb prou massa crítica i els potencials d’excel·lència internacional.

– Involucrar centralment a tots els agents i actors de la quàdruple hèlix per generar iniciatives i dinàmiques col·laboratives.

– Basar l’estratègia en l’evidència empírica i establir forts sistemes de gestió, seguiment i avaluació de les actuacions i resultats.

L’Estratègia Europa 2020 i els criteris de la nova política regional Europea que representa RIS3, són la gran oportunitat per a la indústria catalana i pel futur de la nostra economia. En aquest marc, el passat mes de febrer del 2014, el Govern de la Generalitat va aprovar l’anomenada RIS3CAT marcant el camí a seguir durant els propers anys.

RIS3CAT una gran oportunitat.

L’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT, representa l’adaptació a la realitat catalana de la nova política regional de la UE.

Aquesta nova estratègia d’especialització de l’economia catalana, s’ha definit seguint els criteris de la UE, començant per un anàlisi estratègic que te per resultat la formulació de quatre objectius:

1)      Reforçar la competitivitat del teixit empresarial català mitjançant la millora de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.

2)      Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat.

3)      Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i emergents del territori.

4)      Millorar globalment el sistema innovador català.

Per a l’aplicació pràctica de la nova estratègia es proposen diferents instruments d’actuació, entre els que es pot destacar per la seva novetat els anomenats PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial). Són agendes territorials que tenen l’R+D+I com a motor de transformació econòmica . Es concreten en: la identificació dels reptes estratègics d’un territori concret, la definició d’una visió de futur compartida pels agents del territori, una aposta d’especialització intel·ligent basada en l’R+D+I que encaixa amb els objectius i les prioritats d’especialització temàtiques de la RIS3CAT i, finalment, un pla d’acció. Atesa que una de les condicions de la UE es l’anomenada “massa crítica”, els territoris considerats han de tenir una dimensió important que permeti accions de gran abast i resultats significatius per l’economia catalana. Es trenca així la lògica dispersa en centenars de municipis que ha estat la tònica dels Fons estructurals fins l’any passat.

Qui es ara l’agent principal de la nova política?. La resposta la trobem en la pròpia UE quan insisteix en el paper de l’anomenada “quàdruple hèlix”, formada per administració, empreses, universitats i societat civil.

D’una banda la Generalitat liderant el procés i de l’altra l’Administració local liderant i participant en estratègies territorials. Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions haurien de jugar un paper fonamental en la definició i impuls d’estratègies d’especialització territorial, integrant el conjunt dels agents públics i privats dels seus territoris.

Article de Miquel Barceló