General

La quàdruple hèlix que hem vist a l’article anterior, es centrava en el paper dels agents públics i privats i en les seves interrelacions. Però la base de tot això, és el paper que juguen les persones amb talent; sense talent no hi ha economia basada en el coneixement i aquestes persones decideixen viure i treballar on pensen que es donen les millors condicions. Promoure aquestes condicions serà una de les funcions essencials de les noves polítiques públiques.

Hem dedicat alguns articles a l’economia del coneixement sense aprofundir massa en aquest concepte. Dedicarem aquest article i els tres següents a parlar de tres models de referència relacionats amb l’economia basada en el coneixement. Es tracta de tres teories que anirem desenvolupant: la triple hèlix (actualment quàdruple) la teoria de les tres T i la teoria de Clústers. Aquesta última en dos articles, el 45 en el qual presentarem la teoria i el 46 en el que l’aplicarem als clústers urbans.

En pocs dies he tingut l’oportunitat de conèixer dues situacions diferents, ambdues relacionades amb la ciència. A la primera Antonio Parente, científic i empresari del sector de la biotecnologia, ens va explicar la seva experiència professional i vital. La segona situació és la que s’oferia a La Vanguardia del 11 d’octubre i portava per títol: “50 milions per a R + D llençats. L’Institut de Medicina Molecular del CSIC, abandonat des del 2011 “. Aquesta informació es completava amb els articles de dos investigadors, que mostraven la seva frustració davant la situació de la ciència a Espanya.

Hem dedicat alguns articles a parlar de la nova ciutat del coneixement i de la creació d’espais innovadors urbans (articles 34 al 36). També hem presentat el model de districte innovador 22 @Barcelona (article 21) i la teoria i pràctica dels ecosistemes innovadors urbans (articles 6 i 9). Aquest article el dedicaré al possible desenvolupament d’aquests districtes urbans com a ecosistemes innovadors en algunes ciutats d’Amèrica Llatina.

La promoció de clústers urbans o el paper de les ciutats com a agents globals.

Mitjançant la integració de les teories vistes en els articles anteriors, i la seva confrontació amb la realitat local, en aquest cas del projecte 22@ de la ciutat de Barcelona, s’ha anat desenvolupant un model de nova ciutat del coneixement. És un model obert, nascut de la dinàmica de l’esmentat projecte durant el període 2003-2007, resultat per tant del treball d’un conjunt de professionals que han participat amb entusiasme en el mateix i que vaig tenir el privilegi de liderar.