En ocasió de la celebració de la Fira Construmat 2015, el dia 20 de maig es va celebrar una sessió de debat sobre els polígons industrials. A les línies que segueixen resumeixo la meva intervenció.
Introducció
Vaig començar amb una introducció que no us resultarà novedosa a molts dels que seguiu els meus articles, però que era obligada per als que no havien sentit parlar de la realitat actual dels polígons.
Divendres passat a la tarda vaig tenir ocasió de presentar a l’Antoni Flores en la seva conferència del curs MBI. No vaig poder assistir a tota la sessió, com hagués estat el meu desig, però vaig a dedicar aquest article a la seva trajectòria professional i a la magnífica labor que estan fent ell i els seus col·laboradors des de l’empresa Loop-Cdn ajudant a empreses a identificar i posar en pràctica noves oportunitats a partir de la posada en marxa de nous models de negoci.
En ocasió de la feina que estem realitzant l’equip d’Innopro amb la col·laboració de l’Ismael Abel d’Alias Group, pel Ministerio de la Producción del Perú sobre el model de Parcs Industrials (PI), dedicaré aquest article a fer una reflexió sobre els espais d’Activitat Econòmica (AAE) del segle XXI i la seva relació amb els parcs o polígons industrials propis del segle XX.
En ocasió de les Jornades Indústria, primavera 2015, organitzades per la Fundació per la Indústria a Sabadell el passat dia 20 d’abril, voldria reflexionar sobre la situació i les perspectives de la indústria a Catalunya. Aquesta fundació liderada per en Josep Bombardó i els industrials del Gremi de Fabricants compte amb un consell assessor amb professionals relacionats amb la indústria del país com Antoni Garrell, Lluis Recoder o Rafael Suñol entre altres. Aquesta Jornada sobre industria s’està convertint en un referent obligat del sector i per això hi vull dedicar aquest article setmanal. També hi vaig trobar altres defensors de la indústria com Antoni Abad i Ramon Aymerich.
El passat dia 25 de març va tenir lloc a la seu del PEMB (Pla Estratègic Metropolità de Barcelona) un interessant debat sobre la innovació. Com s’afirmava a la convocatòria: “L’objectiu del workshop és poder ampliar les opinions i punts de vista sobre les interrelacions entre recerca, innovació i indústria, en el marc de la regió metropolitana de Barcelona” (RMB). Interrelacions entre recerca, innovació i indústria, o sigui, l’ecosistema innovador del que parlàvem ara fa uns dies.
Segons la definició de la UNCTAD “Informe de economia creativa 2010”, la indústria creativa es defineix com el conjunt d’activitats econòmiques o negocis que tenen el seu origen en la creativitat, l’habilitat i el talent individuals i que presenten un potencial per a la creació de riquesa i ocupació per mitjà de la generació i explotació de la creativitat i la corresponent propietat intel·lectual.
L’augment de la complexitat és un dels factors que trobàvem a l’anàlisi dels ecosistemes innovadors de l’article número 9. Necessitem aprendre com gestionar aquesta complexitat. Les societats primitives eren més simples comparades amb les actuals. Si observem el nostre entorn, ens adonarem que hi ha una tendència general cap a un augment de la complexitat: els problemes de la societat, les relacions personals i els reptes professionals són tots ells cada vegada més difícils d’entendre i d’abordar. Ocorre que contínuament augmenta el nombre de variables i factors que intervenen en qualsevol situació com també augmenta la seva velocitat de canvi. Tot plegat dóna lloc a sistemes composats per nombroses interrelacions canviants que a primera vista escapen a la nostra capacitat de comprensió.
